Entre el 20 i el 31 d'agost d'enguany els arqueòlegs Jordi Merino Serra i Anna Vargas Coll han dut a terme una intervenció arqueològica a les restes de l'església de Vilademont. Aquestes restes es troben a uns 170 m d'alçada en el Pla de Vilademont, més amunt del Pla de Sant Benet.
Les restes de Vilademont eren conegudes però no havien estat mai excavades. La presència d'un mur amb forma semicircular, com un absis, feia pressuposar que es tractava d'una capella o d'una església, però calia comprovar aquesta hipòtesi.
L'Associació Obreria de Sant Isidre de la Capella de Sant Benet de Tossa va decidir impulsar i finançar l'excavació i des del primer moment ha comptat amb l'autorització i disponibilitat de la propietat.
En aquesta primera fase s'ha resseguit el perímetre dels murs i s'ha localitzat tant la base de la taula de l'altar com la cara interna de l'absis. S'ha constatat que els murs feien 90 cm de gruix –molt més del que es podia apreciar en un primer moment – i que la porta d'accés al temple era a un dels murs laterals, prop de l'absis.
La poca quantitat de material trobat fa pensar que l'església no va ser destruïda, sinó que en un moment donat els pobladors de la zona es van traslladar i es van endur amb ells el material de l'església que van considerar reaprofitable: la taula de l'altar, claus, cairats, carreus, teules,...
En opinió dels arqueòlegs la ubicació d'aquesta església a Vilademont, allunyada del mar, s'explica pel perill que suposava durant els segles centrals de l'edat mitjana la pirateria i la proximitat d'Al-Andalús. En aquesta època la població es va traslladar del litoral cap a l'interior. Sembla versemblant que aquesta església -amb una capacitat per a una cinquantena de feligresos- estaria vinculada a la propera Torre de Gorg Gitano i a l'existència d'un poblat medieval d'on provindria el topònim de Vilademont.
L'any 966 en el seu testament el comte Miró va fer donació de la Vall de Tossa a l'Abadia de Santa Maria de Ripoll. En aquest document s'esmenta la presència a Tossa de dues esglésies parroquials: la de Sant Vicens -que s'ha identificat amb la capella de Sant Benet i que hauria canviat la seva advocació en ser traslladada la parròquia a l'església de Vila Vella, quan aquesta fou construïda- i la de Sant Lions. Tot i que avui dia Salions és un topònim vinculat a un antic mas, a una platja i a una urbanització, els arqueòlegs no descarten que aquest topònim es traslladés i que originàriament Sant Lions fos l'advocació de l'església recentment excavada. Caldria, però localitzar documentació que confirmés aquesta identificació.
Al terme de Tossa hi ha moltíssims jaciments arqueològics, però pocs d'ells han estat excavats i estudiats. Conscients que l'arqueologia és la disciplina que ens pot donar respostes quan falta documentació històrica o bé corroborar la informació que es té, els membres de l'Associació Obreria de Sant Isidre de la Capella de Sant Benet de Tossa han volgut posar el seu granet de sorra i han promogut i finançat altres dues intervencions arqueològiques. En ambdós casos una part de les despeses ha estat subvencionada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
La primera intervenció, realitzada per Janus, SL el 2010 a la Capella de Sant Benet, es va centrar a l'exterior de l'edifici a tocar a la paret de tramuntana. En aquesta zona es va localitzar una part del cementiri i aquest fet va permetre assegurar que la capella havia estat església parroquial.
La prova del carboni 14 realitzada en el Laboratori de Datació per Radiocarboni de la Universitat de Barcelona pel Dr Joan S. Mestres Torres va concloure que les restes òssies trobades eren de principis del segle XI, és a dir, quan encara no existia l'església de Vila Vella. El Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya va finançar aquesta prova.
També es van trobar restes ceràmiques ibèriques i romanes que són l'indici que l'indret estava habitat ja en aquelles èpoques.
Tres anys després, l'any 2013, l'associació va promoure una segona intervenció. En aquest cas Absis SL va fer una excavació a l'interior la capella de Sant Benet, que va permetre localitzar l'estructura de l'església primigènia, enderrocada pels terratrèmols de principis del segle XV.
A Tossa queda encara una gran riquesa de patrimoni arqueològic amagat sota terra i que no ha estat mai excavat.
Autor: Redacció
Radio en directo
