Palamós assigna els noms de Pont d'en Blau i l'Arenal, a un carrer i una plaça del municipi

El ple municipal ho va aprovar ahir, recuperant d'aquesta manera els noms amb els quals s'han anomenat històricament les zones on es troben situades aquestes infraestructures. El carrer del Pont d'en Blau es va urbanitzar l'any 2013 i es troba situat a continuació del polígon industrial de la Rutlla Alta entre el carrer d'Àngel Guimerà i la carretera de Sant Esteve de la Fosca. El pont que dóna nom al carrer era un dels més emblemàtics de Sant Joan de Palamós, travessava la riera Aubi i va ser construït entre 1850 i 1860. El pont estava en les terres del mas de la Resclosa, propietat de la família Esteva; precisament un membre de la família, Pere Esteva, rebia el sobrenom de "en Blau". Pel que fa a la plaça de l'Arenal aquesta està situada entre els carrers de Santa Marta, de Barcelona i d'Enric Vincke. Aquest sector rebia antigament el nom de l'Arenal, denominació que té el seu origen en l'acumulació de sorres aportades pel mar; la construcció del moll comercial antic i les infraestructures portuàries successives van contribuir al manteniment d'aquest "arenal".

El ple de l'Ajuntament de Palamós celebrat ahir dimarts (13/12/16), va aprovar l'assignació dels noms de Pont d'en Blau i de l'Arenal, a un carrer i una plaça del municipi, respectivament, recuperant d'aquesta manera els noms amb els quals s'han anomenat historicament les zones on es troben situades aquestes infraestructures.

Carrer del Pont d'en Blau
El carrer del Pont d'en Blau es va urbanitzar l'any 2013 i es troba situat a continuació del polígon industrial de la Rutlla Alta entre el carrer d'Àngel Guimerà i la carretera de Sant Esteve de la Fosca. Aquest era un dels ponts més emblemàtics de Sant Joan de Palamós, que travessava la riera Aubi i que va ser construït entre 1850 i 1860, coincidint amb la realització del traçat de la carretera de Girona a Palamós. El pont estava en les terres del mas de la Resclosa, propietat de la família Esteva; precisament un membre de la família, Pere Esteva, rebia el sobrenom de "en Blau". donant nom al mas i al pont proper.

Amb la línia de ferrocarril de Palamós a Flaçà, inaugurada el 1887, el pont d'en Blau adquireix més importància pel fet de sostenir, també, el traçat de la via del tren, que transcorre de manera paral·lela a la carretera. El pont s'ensorra per les inundacions ocorregudes durant la tardor de l'any 1908; després d'anys de provisionalitat, finalment el 1914 es compta amb un nou pont que permet el restabliment complet de les comunicacions per carretera i ferrocarril en aquest tram. A les acaballes de la Guerra Civil Espanyola en les accions de retirada de l'exèrcit republicà el pont d'en Blau és destruït. Posteriorment, als anys quaranta, l'organisme Explotación de Ferrocarriles del Estado realitza unes obres que consisteixen en la separació, durant uns quilòmetres, del traçat del tren de la carretera, i construeixen un pont de formigó, d'ús exclusiu per al tren. La cancel·lació de la línia del ferrocarril el 1956 i les posteriors ampliacions i modificacions de les comunicacions viàries en aquest sector han fet que actualment les restes d'aquesta antiga infraestructura, situada en una zona propera al nou carrer, siguin poc visibles.

Plaça de l'Arenal
La plaça que ha rebut el nom de l'Arenal està situada entre els carrers de Santa Marta, de Barcelona i d'Enric Vincke, al barri de l'Eixample. Aquest sector es coneixia antigament pel nom de l'Arenal, denominació que té el seu origen en l'acumulació de sorres aportades pel mar; la construcció del moll comercial antic i les infraestructures portuàries successives van contribuir al manteniment d'aquest "arenal".

El topònim de l'Arenal ja apareix el 1511 en el capbreu del castell de Vila-romà per identificar aquesta zona. A finals del s. XIX el nom ja s'utilitza per referir-se a l'actual carrer d'Enric Vincke, i en plànols urbanístics del 1901 ja s'assenyala gràficament aquest carrer amb el nom de calle del Arenal.

El planejament, amb la creació d'àmplies illes, propicia la instal·lació en aquesta zona de grans fàbriques. Les indústries Montaner van tenir naus dedicades a la producció de taps de suro a costat i costat del carrer de l'Arenal, per aquest motiu després de la mort de l'industrial Martí Montaner, el Ple de 20 de setembre de 1927 acorda que l'antic carrer de l'Arenal passi a dir-se carrer de Martí Montaner i Coris. Denominació que es canvia durant la Segona República Espanyola, en què passa a dir-se carrer de Narcís Monturiol.

Anys més tard, el 1954, quan la indústria del suro ja havia perdut pes econòmic, i després que l'Ajuntament hagués declarat fill adoptiu a Enric Vincke, el Ple acorda atorgar el nom d'Enric Vincke a l'antic carrer de l'Arenal, moment en el qual aquest topònim desapareix, fins ara, del nomenclàtor dels carrers del municipi.

Autor: Redacció