A primers de setembre començarà la tercera campanya de les excavacions arqueològiques al Collet de Sant Antoni. Aquesta campanya s'emmarca dins del conveni per tres anualitats signat entre l'Ajuntament de Calonge i la Universitat de Girona, però enguany comptarà amb una novetat important: durant la setmana que va del 6 al 12 de setembre els estudiants de l'Institut del municipi podran participar-hi. L'objectiu és potenciar el coneixement del patrimoni local i apropar la metodologia de treball arqueològica a la població estudiantil. D'aquesta manera s'ofereix la possibilitat de viure de primera mà com són unes excavacions, com treballen els arqueòlegs, i fomentar també el coneixement del patrimoni històric del municipi. Els alumnes que participin en aquestes excavacions ho faran integrant-se durant una setmana a l'equip de la UdG que a primers de setembre continuaran amb la tasca desenvolupada des del 2014, excavant al turó del Collet. Les dues campanyes que s'han portat a terme fins ara en aquest espai han deixat al descobert les restes del que hauria estat una important i luxosa residència que probablement va pertànyer al propietari d'una terrisseria dedicada a la fabricació d'àmfores per al transport i comercialització de vi. Una de les descobertes més rellevants de la darrera campanya va ser la troballa de les restes del mosaic d'aquesta vila, que van permetre determinar que l'espai va estar en ús des del segle I a.C. fins al V d.C.
Ara, abans que comenci el curs escolar, els alumnes de l'Institut tindran l'oportunitat d'integrar-se en un equip d'arqueòlegs i de conèixer els mètodes de treball i d'excavació que s'utilitzen habitualment. Això és possible gràcies a la col·laboració entre l'Ajuntament de Calonge i el Laboratori d'Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Girona, que l'any 2014 van signar un acord pel qual l'Ajuntament es comprometia, entre d'altres, a finançar les excavacions aportant un total de 45.000 € repartits entre els anys 2015, 2016 i 2017.
La vil·la romana del Collet té el seu origen en època republicana (segle I a.C.). Va començar sent un gran edifici amb espais residencials i de caràcter industrial. D'aquesta fase s'han recuperat diverses estances, restes de grans gerres d'emmagatzematge (dolia) i un petit forn. Més tard, ja en època imperial (segle I dC), l'edifici es va remodelar. Els espais industrials es van traslladar a un sector situat als peus del turó, així que la resta de l'espai va passar a ser ocupat per un edifici residencial. Fa uns anys, es va excavar una important terrisseria romana dedicada a la fabricació d'àmfores en aquest indret. La zona actualment en estudi constituïa la residència del propietari de la terrisseria, que comptava amb un pati porticat central amb diverses estances a llevant i migdia. L'any 2015 es van tenir indicis de l'existència de paviments de mosaic, ja que van trobar-se tessel·les soltes. La descoberta d'un fragment de paviment durant la darrera campanya confirma la importància i luxe que la vil·la devia assolir en alguns moments de la seva història, tal com destaca l'equip investigador, dirigit per Lluís Palahí.
Autor: Redacció











Radio en directo


