Salt lidera la criminalitat a les comarques gironines mentre continua creixent la població estrangera a un ritme sense precedents

Salt s'ha consolidat com el municipi amb més criminalitat de la demarcació de Girona, segons les darreres dades oficials publicades pel Ministeri de l'Interior, una situació que ha tornat a situar la seguretat ciutadana al centre del debat polític i social. Amb 703 infraccions penals registrades, la vila encapçala el rànquing provincial i registra un increment del 21,2% respecte al mateix període de l'any anterior, mentre que la criminalitat convencional creix encara més, amb una pujada del 32,1%.

Aquest augment de la delinqüència coincideix amb un fort creixement demogràfic que no ha anat acompanyat, segons denuncien diversos sectors, d'un increment proporcional dels efectius policials ni dels recursos destinats a garantir la seguretat. Salt ha passat de tenir 30.124 habitants l'any 2022 a 34.603 habitants segons les darreres dades oficials, convertint-se en un dels municipis amb un creixement més accelerat de Catalunya.

Les dades del Ministeri de l'Interior situen els furts com el delicte més habitual, amb 275 casos, seguits dels robatoris amb força en domicilis i establiments, que també continuen augmentant. Igualment preocupa l'increment de les sostraccions de vehicles, que han passat de 3 a 7 casos, així com l'aparició de nous casos de tràfic de drogues, després que l'any anterior no se'n registrés cap. En canvi, la cibercriminalitat ha experimentat un descens del 28,8%.

A aquesta situació s'hi afegeix l'activitat de la mateixa Policia Local de Salt. Durant l'any 2025 el cos va practicar 142 detencions, davant les 120 registrades l'any anterior, fet que representa un increment del 18,3%. Paral·lelament, el nombre de persones investigades penalment també va augmentar, passant de 228 a 280. A més, la Policia Local va gestionar 11.633 serveis, va rebre 16.204 trucades a la centraleta i en va gestionar 24.078, unes xifres que reflecteixen l'elevada activitat policial que registra el municipi.

Fonts de la Policia Local de Salt han explicat a aquest mitjà que moltes setmanes coincideix que totes les persones detingudes són estrangeres. Segons aquestes mateixes fonts, en alguns períodes també hi ha algun detingut del país, però asseguren que el percentatge de persones estrangeres entre els arrestats és molt elevat. Es tracta, però, d'una apreciació basada en l'activitat policial de determinades setmanes i no d'un percentatge anual oficial desglossat per nacionalitat.

La realitat demogràfica de Salt també ha experimentat una profunda transformació durant els darrers anys. Segons les últimes dades oficials de l'Institut d'Estadística de Catalunya, el municipi compta amb 34.603 habitants, dels quals 12.827 tenen nacionalitat estrangera, és a dir, el 37,07% de la població.

El col·lectiu més nombrós és el procedent del Marroc, amb 4.491 residents, seguit dels ciutadans d'Hondures (1.553), Gàmbia (1.174), Mali (814), Senegal (576), Índia (553), Romania (518), Ghana (451), Nigèria (395), Colòmbia (318), Xina (261) i Brasil (181). En total, Salt acull persones de 77 nacionalitats diferents, una realitat que converteix el municipi en un dels més diversos de Catalunya. A aquestes xifres cal afegir-hi una realitat difícil de quantificar: no existeix una dada pública exacta sobre el nombre de persones que es troben en situació administrativa irregular al país i resideixen al municipi. Algunes poden constar al padró municipal encara que no disposin d'autorització de residència, mentre que d'altres poden quedar fora dels registres oficials, fet que impedeix conèixer amb precisió la dimensió real d'aquest col·lectiu.

Un altre indicador que reflecteix aquesta evolució demogràfica és que, segons dades publicades recentment, el 85% dels infants nascuts a Salt tenen el pare, la mare o tots dos progenitors nascuts a l'estranger, una realitat que situa el municipi entre els que presenten una major proporció de naixements de famílies d'origen estranger de tot l'Estat.

En paral·lel, Catalunya és la comunitat autònoma que registra més sol·licituds de regularització d'immigrants de tota Espanya, un context que alimenta el debat polític sobre la planificació dels serveis públics, la integració, la seguretat i els recursos necessaris per afrontar el creixement de la població.

Pel que fa a la realitat religiosa, diferents fonts situen en al voltant de set les mesquites i oratoris islàmics existents al municipi, una circumstància que també forma part del debat públic sobre l'evolució social i demogràfica de Salt.

La qüestió de la seguretat tornarà a ocupar un lloc destacat en l'actualitat després de l'estiu, quan el Ministeri de l'Interior faci públiques les dades corresponents al segon trimestre del 2026. Aquestes estadístiques permetran comprovar si la tendència registrada durant els primers mesos de l'any es manté o experimenta alguna variació.

Autor: Redacció