És inacceptable la puja dels preus del transport públic d’aquest 2009. És un autèntic insult a la intel·ligència humana que l’increment de preus dels trens de RENFE gairebé tripliqui l’IPC. És inadmissible que els trens que han d’agafar més del 90% de la població augmentin en aquesta proporció – els rodalies el 6,28% i els regionals el 5% - i, per contra, el tren de la plutocràcia, el TAV, tingui un augment inferior, el 4% . Aquesta decisió política tan neoconservadora atempta a l’equitat social i al sentit comú; també és terriblement insostenible, va en contra de la mobilitat sostenible i de l’esperit dels acords de Kyoto i - de retruc - beneficia, una vegada més, la prepotent dictadura del vehicle privat . De fet, la qüestió de fons és el mal finançament del transport públic : la manca de voluntat política dels nostres governants per entendre que el ferrocarril convencional, el més eficient i menys contaminat mitjà de transport col·lectiu, és quelcom bàsic i estratègic, com la sanitat, l’educació o els serveis socials. A més, els nostres polítics també haurien de saber que el cotxe privat és, a hores d’ara , la més important maquina de matar en temps de pau . Per altra banda, ens podem trobar, molt aviat, que molts llocs de treball quedin sense cobrir per manca de transport públic. Això seria greu perquè des dels poders públics ( ni que sigui indirectament ) s’estaria fomentant l’atur i el pessimisme social. En síntesi, cal despertar del somni daurat - canviar el xic - i impulsar un veritable pla de xoc a favor del transport públic i la mobilitat social. I això, d’entrada, hauria d’implicar un recàrrec als carburants, exclusivament, per finançar el transport públic .