Sant Feliu de Guíxols
L'ofrena floral a la tomba del president Irla es converteix en una crida a la
Baix Empordà - 11/09/2019 - 11:04
Tots els representants d'institucions reclamen la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats
La tradicional ofrena floral a la tomba del president Josep Irla a Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) s'ha convertit en una crida a la "unitat" davant la imminència de la sentència del Tribunal Suprem. Generalitat, Diputació de Girona, Consell Comarcal i Ajuntament han reclamat la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats i, alhora, s'han conjurat en "persistir" des de la "no violència" i la mobilització "cívica". "La sentència marcarà el present i el futur del país", ha afirmat el delegat del Govern, Pere Vila, que defensa convertir la unitat en la "pedra angular i de persistència" del país. En la mateixa línia, el president de la Diputació, Miquel Noguer, ha assegurat que "la unió té més força que qualsevol arma" i defensa que la Diada sigui de nou una jornada "festiva i reivindicativa" i tothom "surti al carrer de forma cívica".
El tret de sortida de la Diada a comarques gironines el dona l'ofrena floral que cada any es fa al cementiri de Sant Feliu de Guíxols, on descansen les despulles de l'expresident de la Generalitat a l'exili Josep Irla. L'acte, solemne i senzill, s'ha hagut d'escurçar aquest any per l'amenaça de pluja i ha tingut un marcat to reivindicatiu davant la imminència de la sentència de l'1-O del Tribunal Suprem.
Els representants de les diferents institucions (Generalitat, Diputació de Girona, Consell Comarcal del Baix Empordà i Ajuntament) han aprofitat l'homenatge per fer una crida a la "unitat" i per reclamar la llibertat dels polítics presos i el retorn dels exiliats, emmirallant l'actualitat catalana amb l'època que va viure Irla, "l'únic president de Catalunya que no va poder posar els peus al Palau de la Generalitat".
El delegat de Govern a les comarques gironines, Pere Vila, ha assegurat que la sentència "marcarà el present i el futur del país" i ha subratllat que, amb presos i exiliats, es fa "molt complicat" afrontar la Diada, la commemoració de l'1-O i la resposta a la resolució del Suprem. "Hem de tenir un record persistent però la feina ha de perseverar", ha instat Vila.
El delegat ha posat d'exemple Irla, que tot i l'afusellament de Companys va "persistir" i va continuar representant Catalunya des de l'exili. Per aquest motiu, ha reclamat tenir un "bri d'opinió favorable" per construir un país per no perdre l'autoconfiança i construir un país "resilient": "La feina no ens la faran, l'hem de fer tots nosaltres". Vila ha tancat el seu parlament demanant convertir la unitat en la "pedra angular" per "persistir".
El president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, també ha elogiat la figura d'Irla com a exemple per reivindicar els drets i les llibertats de Catalunya en uns "moment convulsos". "La unió té més força que qualsevol arma", ha afirmat el president de la Diputació que sosté que la resposta sempre ha de ser "cívica" i també política. "La política és l'art de dialogar per arribar a acords i consensos", ha dit Noguer que subratlla que la solució a la situació que viu Catalunya ha de sorgir de la política i del "diàleg i el pacte".
El president del Consell Comarcal del Baix Empordà, Joan Loureiro, ha assegurat que el país viu "moments difícils": "Han canviat les armes però la repressió continua". Loureiro ha instat a "no defallir" i no sucumbir al "desànim". "No podem rendir-nos, i no ho farem", ha dit.
Ha tancat els parlament l'alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, que ha assegurat que la societat serà menys "justa i lliure" mentre hi hagi presos i exiliats. Per a Motas, la resposta ha de ser sempre des de la "no-violència" i el respecte cap a la diversitat ideològica. "No és el moment de partidismes ni d'estratègies polítiques, hem de romandre junts", ha afirmat.
El cant dels ocells ha acompanyat l'ofrena floral del delegat del Govern, el president i el vicepresident de la Diputació de Girona acompanyats del portaveu del grup socialista, el president del consell comarcal i l'alcalde de la població.
La figura d'Irla
Josep Irla i Bosch va néixer en una família d'hostalers el 1874. Va ser el més gran de tres germans i va crear una important empresa surera. Capdavanter del republicanisme catalanista a les comarques gironines, va ser alcalde de Sant Feliu de Guíxols (1909) i el 1911 diputat provincial de Girona i, com a tal, membre de l'Assemblea de la Mancomunitat. Amb l'adveniment de la República es va incorporar a Esquerra Republicana de Catalunya, amb qui va ser diputat al Congrés espanyol. Va ser el darrer president del Parlament de Catalunya (1938) abans de la fi de la Guerra Civil.
El gener de 1939 es va exiliar a França, i després de l'afusellament de Lluís Companys (1940) va assumir la presidència de la Generalitat, enguany fa 75 anys. Va organitzar el govern a l'exili, amb Josep Tarradellas com a primer conseller. Va dimitir el 1954, i va morir el 19 de setembre de 1958 a Sant Rafael, Provença (França). El 1981 les seves despulles van ser inhumades i traslladades a Sant Feliu de Guíxols, després de rebre honors oficials
Els representants de les diferents institucions (Generalitat, Diputació de Girona, Consell Comarcal del Baix Empordà i Ajuntament) han aprofitat l'homenatge per fer una crida a la "unitat" i per reclamar la llibertat dels polítics presos i el retorn dels exiliats, emmirallant l'actualitat catalana amb l'època que va viure Irla, "l'únic president de Catalunya que no va poder posar els peus al Palau de la Generalitat".
El delegat de Govern a les comarques gironines, Pere Vila, ha assegurat que la sentència "marcarà el present i el futur del país" i ha subratllat que, amb presos i exiliats, es fa "molt complicat" afrontar la Diada, la commemoració de l'1-O i la resposta a la resolució del Suprem. "Hem de tenir un record persistent però la feina ha de perseverar", ha instat Vila.
El delegat ha posat d'exemple Irla, que tot i l'afusellament de Companys va "persistir" i va continuar representant Catalunya des de l'exili. Per aquest motiu, ha reclamat tenir un "bri d'opinió favorable" per construir un país per no perdre l'autoconfiança i construir un país "resilient": "La feina no ens la faran, l'hem de fer tots nosaltres". Vila ha tancat el seu parlament demanant convertir la unitat en la "pedra angular" per "persistir".
El president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, també ha elogiat la figura d'Irla com a exemple per reivindicar els drets i les llibertats de Catalunya en uns "moment convulsos". "La unió té més força que qualsevol arma", ha afirmat el president de la Diputació que sosté que la resposta sempre ha de ser "cívica" i també política. "La política és l'art de dialogar per arribar a acords i consensos", ha dit Noguer que subratlla que la solució a la situació que viu Catalunya ha de sorgir de la política i del "diàleg i el pacte".
El president del Consell Comarcal del Baix Empordà, Joan Loureiro, ha assegurat que el país viu "moments difícils": "Han canviat les armes però la repressió continua". Loureiro ha instat a "no defallir" i no sucumbir al "desànim". "No podem rendir-nos, i no ho farem", ha dit.
Ha tancat els parlament l'alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, que ha assegurat que la societat serà menys "justa i lliure" mentre hi hagi presos i exiliats. Per a Motas, la resposta ha de ser sempre des de la "no-violència" i el respecte cap a la diversitat ideològica. "No és el moment de partidismes ni d'estratègies polítiques, hem de romandre junts", ha afirmat.
El cant dels ocells ha acompanyat l'ofrena floral del delegat del Govern, el president i el vicepresident de la Diputació de Girona acompanyats del portaveu del grup socialista, el president del consell comarcal i l'alcalde de la població.
La figura d'Irla
Josep Irla i Bosch va néixer en una família d'hostalers el 1874. Va ser el més gran de tres germans i va crear una important empresa surera. Capdavanter del republicanisme catalanista a les comarques gironines, va ser alcalde de Sant Feliu de Guíxols (1909) i el 1911 diputat provincial de Girona i, com a tal, membre de l'Assemblea de la Mancomunitat. Amb l'adveniment de la República es va incorporar a Esquerra Republicana de Catalunya, amb qui va ser diputat al Congrés espanyol. Va ser el darrer president del Parlament de Catalunya (1938) abans de la fi de la Guerra Civil.
El gener de 1939 es va exiliar a França, i després de l'afusellament de Lluís Companys (1940) va assumir la presidència de la Generalitat, enguany fa 75 anys. Va organitzar el govern a l'exili, amb Josep Tarradellas com a primer conseller. Va dimitir el 1954, i va morir el 19 de setembre de 1958 a Sant Rafael, Provença (França). El 1981 les seves despulles van ser inhumades i traslladades a Sant Feliu de Guíxols, després de rebre honors oficials
Autor: Acn
Radio en directo
