Joan Margarit entre els guanyadors dels X Premis LiberPress.

Els Premis LiberPress, que reconeixen els personatges que han destacat per la seva tasca independent, democràtica i solidària, creix en nombre de categories amb motiu del seu desè aniversari i passen de quatre a vuit. Georges Corm, Joan Margarit o Tomas Mallol són alguns dels guanyadors. L'especialista de l'Orient Mitjà i la Mediterrània, Georges Corm; el poeta Joan Margarit; el cineasta Tomàs Mallol, creador del Museu de Cinema de Girona; el cantautor Daniel Viglietti; l'escripto i fotògraf Jordi Esteve; el Consejo General de la Abogacía Española i a títol pòstum, l'alemanya Gerda Taro, la primera reportera gràfica morta en acció de guerra, són alguns dels guanyadors d'aquest any. Per primer cop també es reconeixerà la tasca d'un polític. El premi serà per Haris Silajdžić, actual president de Bòsnia i Hercegovina. La cerimònia del lliurament es farà el 6 de novembre a l'Auditori. Els LiberPress assoleixen els deu anys de vida i ho fan doblant el nombre de premiats. El seu president, Carles MacCragh, anunciava aquest dijous els noms dels guardonats d'aquest 2008 i advertia que el nombre de premis no creixerà més, perquè 'cada cop costa més que vinguin al mateix dia, donat la categoria dels personatges'. En l'acte de lliurament, està previst que puguin venir tots, amb l'excepció del president de Bòsnia i Hercegovina, que just aquell dia cedeix el seu càrrec al representant serbi. El LiberPress 2008 és per l'especialista de l'Orient Mitjà i la Mediterrània, Georges Corm (Líban). Nascut a Alexandria, és economista, periodista i escriptor. Va ser ministre de Finances i Economia. La seva tesi 'Contribució a l'estudi de les societats multiconfessionals' va ser publicada i després traduïda a l'àrab i al serbocroata pel Centre de la Recerca Científica de Sarajevo. El premi és un reconeixement a la seva dedicació per la 'democratització i per les llibertats de la zona de l'Orient Mitjà; pel seu afany d'aconseguir la convivència entre les religions, i per lluitar contra els fanatismes i promoure el desenvolupament en la pau i la tolerància de les regions i els països'. En la categoria de Cançó, el guanyador és Daniel Viglietti, considerat un dels cantautors llatinoamericans més coneguts i compromesos. Va néixer a Montevideo (Uruguai) l'any 1939. Va ser empresonat l'any 1972, durant la dictadura i va haver-se d'exiliar després de sortir de la presó. Se li lliura el premi per la seva trajectòria musical i pel seu paper com a cantautor 'compromès en la denúncia de les dictadures i de la manca de llibertats al món (especialment a Iberoamèrica); per cantar en contra de la repressió i de les pèssimes condicions socials amb què viuen algunes minories; i per la intensitat i la profunda humanitat de la seva obra musical, arrelada al cants dels pobles i pobres'. El premi de Cinema ha estat per Tomàs Mallol (Sant Pere Pescador, 1923). Ha fet d'actor, de fotògraf, de publicista, de productor i de director. És autor de trenta–un curts. Ha creat la Secció de Cine a l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya i és un gran col·leccionista de tot allò relacionat amb la història del cinema. Actualment la seva col·lecció forma part del fons d'un dels museus més complets d'aquesta especialitat que hi ha a Europa, el Museu del Cinema de Girona. És membre de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències, i ha obtingut nombrosos premis com la Creu de Sant Jordi. Se li lliura el premi per una 'vida exemplar' dedicada a 'la recerca i la recuperació dels inicis del cinema; pels seus valors humanitaris i democràtics i per haver aconseguit, amb la seva donació, la creació a Girona d'un Museu del Cinema que és l'orgull de la ciutat i del paí. El Consejo General de la Abogacía Española rebrà el premi com a Associació. S'ha considerat que l'ètica de l'advocació i la seva funció social sovint no estan 'prou valorades'. El premi és un reconeixement de la tasca de l'advocat, , tot escollint el seu major òrgan representatiu, presidit actualment per Carlos Carnicer, com a un 'magnífic exemple' de la tasca que duen a terme els professionals d'aquest sector. Les noves categories En la categoria de Camins, el guanyador ha estat l'escriptor i fotògraf Jordi Esteve, apassionat de les cultures orientals i africanes, a les que ha dedicat la major part de la seva tasca periodística i fotogràfica. Se li atorga el premi 'per la seva incansable recerca de camins vers l'enteniment, l'amistat i la pau dels pobles; per l'estudi de les cultures i els costums dels pobles, fet amb una sensibilitat sublim, que ens mostren una altra manera de viatjar, d'entendre l'altra gent i que ens revela una bella part d'aquest camí que és la vida'. El de Literatura ha recaigut al poeta Joan Margarit, en reconeixement a la seva trajectòria, com a 'arquitecte de materials i paraules', que ha construït un 'edifici propi, singular i perdurable', fet de 'sentiments, records, memòria i amor als que ja no hi són'. Nascut a Sanaüja, aquest any ha estat guardonat amb el premi Rosalía de Castro i el premi Nacional de Poesia, atorgat pel Ministeri de Cultura. També s'atorga per primer cop el Premi LiberPress Catalunya, destinat a polítics, institucions i associacions que hagin destacat per la seva aportació a la convivència dels pobles i en la defensa dels drets humans, la justícia i la pau. A diferència dels altres, però, no tindrà necessàriament caràcter anual. El guanyador d'aquest any ha estat Haris Silajdžić. Nascut el 1945 a Sarajevo, és un acadèmic i polític bosnià. Va encapçalar la resistència bosniana com a ministre d'exteriors, primer ministre de Bòsnia i negociador dels acords de Dayton. Després de la guerra, va trencar amb el partit nacionalista musulmà de Izetbegovic i va acabar per abandonar la política durant uns anys. Ja se'l va considerar aleshores com el símbol de la Bòsnia laica, multiétnica i democràtica. Però al 2006 va tornar i les eleccions el van posar al capdavant de la presidència col·legiada de Bòsnia i Hercegovina. Aquesta presidència va rotant i precisament el dia 6 de novembre, dia del lliurament dels Premis LiberPress, deixa el seu càrrec al representant serbi. Finalment, el premi Memorial és per Gerda Taro, considerada la primera reportera gràfica morta en acció de guerra, que a més va ser companya sentimental de Robert Capa. Va morir als 27 anys, com a conseqüència de les ferides causades per un tanc que li aixafà la meitat del cos, durant la Batalla de Brunete, prop de Madrid, l'any 1937.