Des del principi, encara en època de predicació dels Apòstols, a tots els cristians se’ls anomenava sants, però en les comunitats cristianes aviat es va començar a mirar amb admiració i amb un respecte especial a les persones que havien viscut amb intensitat la seva vida cristiana. En les comunitats cristianes, aquestes persones eren exemple, els herois, els models a seguir, molts van morir màrtirs. Sens dubte, aquestes persones ajudaven a tots a entrar en la fondària bonica de l’experiència cristiana. Se’ls va anomenar sants perquè a les seves vides es veia un reflex especial de la bondat i la santedat de Déu. Després, amb el passar dels segles, hi ha hagut tanta gent bona a l'Església de Crist que no era possible incloure’ls a tots en una llista, ni tan sols recordar els seus noms. Per això, l'Església va instituir la festa de Tots Sants per donar gràcies a Déu per tantes persones bones i per recordar-nos a tots la nostra vinculació amb elles. No obstant això, a alguns dels milions de sants no canonitzats, els coneixem, han conviscut amb nosaltres, són aquests familiars, veïns, amics, que han portat una vida santa. Han estat treballadors, honrats, bons pares de família, etc. A tots aquests és als dediquem el dia 1 de novembre i als difunts, a molts d’ells que encara no gaudeixen plenament de Déu, el dia 2. Res a veure amb el Halloween, costum pagà irlandesa d’origen celta que a través de la publicitat i altres mitjans ens volen imposar. En res s’assembla a els nostres costums mediterrànies.