El secretari general d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Boada, ha reivindicat el dret a la memòria i el pas de la «denúncia social» a la reivindicació de «justícia» i «reparació». Ho ha dit durant la inauguració de l'exposició «Ausencias» al Museu Memorial de l'Exili a la Jonquera, del fotògraf argentí Gustavo Germano. La mostra, produïda per la Fundació Casa Amèrica Catalunya amb el suport de la Direcció General de la Memòria Democràtica de la Generalitat i de l'entitat Registro Único de la Verdad de la Provincia de Entre Ríos, gira entorn a catorze casos de desapareguts o assassinats durant la dictadura militar d'Argentina, entre el 1976 i 1983. Boada ha elogiat la mostra i ha recordat que el govern va aprovar l'any passat la Llei de Fosses, ara en tràmit parlamentari, que «té per objectiu el reconeixement i dignificació de les persones desaparegudes enterrades en fosses comunes». El secretari general d'Interior, Relacions Institucionals i Participació ha expressat el suport del Govern als processos i causes judicials obertes a Argentina i Xile i a la «lluita per la justícia i contra l'oblit i la negació del passat». Per la seva banda, Manuel Gonçalves, fill de desapareguts argentins, ha valorat l'exposició com una «gran eina» per crear consciència mentre que dels seus protagonistes ha dit que «les seves absències són també les meves». Ha destacat la «importància de la difusió dels fets» i de l'existència d'un lloc «on la memòria continuï present perquè aquests no es repeteixin». Gonçalves va saber als dinous anys que els seus pares biològics eren dos activistes socials argentins assassinats per la dictadura militar. Manuel era un nadó quan es va convertir en l'únic supervivent d'un brutal atac de l'exèrcit i la policia contra la casa on residia la seva mare i un matrimoni amic amb dos fills petits. Més tard, va ser donat en adopció il·legal. La família morta en aquell episodi és un dels casos que retrata Germano a «Ausencias». També han participat en la inauguració l'alcalde de la Jonquera, Jordi Cabezas; l'adjunta a la Direcció General de la Casa Amèrica Catalunya, Marta Nin; el fotògraf Gustavo Germano i el director tècnic del MUME, Jordi Font. Recuperar el record dels desapareguts En aquest treball, el fotògraf argentí resident a Barcelona recupera el record de les persones desaparegudes durant la dictadura argentina amb la contraposició de dues imatges. Una és el passat, on els protagonistes es troben envoltats de familiars i amics, i l'altra, el present, on Gustavo Germano recupera l'escenari de la fotografia original i els seus protagonistes, però trenta anys després i amb el buit de la persona desapareguda. Les fotografies exposades reflecteixen les absències d'uns éssers i l'epicentre del trauma que viu actualment la identitat argentina a causa del seu passat recent. Ausencias s'ha pogut veure anteriorment a Barcelona, Santiago de Xile, Buenos Aires, Torí, París, Parannà (Argentina), Lleida i Cornellà. Actualment també sexhibeix a Montevideo, on romandrà fins al 2 de novembre. Al Museu Memorial de l'Exili a la Jonquera es podrà visitar fins al 31 de desembre. La mostra contribueix a que la memòria de les persones desaparegudes i el reconeixement de la injustícia que van viure passi del cercle íntim a l'escenari públic. El treball de Germano denuncia uns fets que van afectar a 30.000 persones, una xifra similar a les persones que van desaparèixer a Espanya a mans del règim franquista segons que ha avaluat el mateix Consell d'Europa. La dictadura militar argentina Entre els anys 1976 i 1983, Argentina va viure un període de repressió política que es va traduir en un pla sistemàtic de segrestos, tortures i posterior desaparició de persones, perpetrat per les forces armades i policials del país. Es calcula que durant aquests set anys, van desaparèixer 30.000 persones. Les detencions i tortures es duien a terme en uns 570 centres clandestins disseminats per tot el país, com és el cas de l'Escola de Mecànica de l'Armada a Buenos Aires. Per a l'eliminació dels cossos de les víctimes, es feien soterraments clandestins i simulacions d'enfrontaments on s'executaven els detinguts o bé es llançaven sobre l'Oceà Atlàntic des dels avions militars. Aquest pla sistemàtic també va incloure el robatori dels nadons de les detingudes en estat de gestació que es donaven en adopció, en la majoria dels casos, a famílies de militars. La Direcció General de la Memòria Democràtica és la unitat de la Generalitat responsable de les polítiques de memòria històrica. Entre altres actuacions recents, ha donat suport a l'estrena de l'obra de teatre sobre la Maternitat d'Elna al Museu Memorial de l'Exili.