Un dels indicadors més importants per a conèixer el desenvolupament d'un país és conèixer la seva capacitat per a establir relacions comercials internacionals. El desenvolupament de les telecomunicacions i l'enfortiment de la xarxa global de comerç a través de solucions de logística i enviaments internacionals han suposat una embranzida inèdita en la història econòmica global.

En general, el comerç internacional obre la possibilitat als diferents països de col·locar els seus productes en mercats més amplis. Això significa que si en un país es crea un servei o es manufactura un bé a un preu prou competitiu, el proveïdor o fabricant pot optar per oferir aquest bé a un nombre més ampli de compradors. Aquest fenomen té dues cares: la cara positiva és que el fabricant del producte més competitiu pot beneficiar-se d'un mercat més gran, amb el que això implica: aportar més llocs de treball dins del seu país, reduir l'impacte dels costos fixos i beneficiar-se de l'economia a escala creant, potser, més centres de producció o de servei. Per la part del comprador, també existeixen beneficis: més varietat de solucions de negoci o productes a un preu més baix.

La cara negativa d'aquest fenomen és que els productors locals del nou producte que es compra en un país, no poden a vegades competir amb els preus que ofereixen els nous competidors. Quan els productors locals s'organitzen es crea el que es diu un lobby, és a dir, un grup que pressiona al govern perquè es prenguin mesures proteccionistes cap al producte de manufactura local. El treball dels lobbys té un beneficiari: el propi lobby. Les mesures proteccionistes consisteixen normalment en costos d'importació, és a dir, gravar amb impostos l'entrada de productes de l'estranger amb la finalitat de dificultar la competitivitat contra el producte local. Aquests impostos són part dels tràmits duaners i són clau en el procés d'importació de mercaderies. Cada govern ha de plantejar-se si protegir la manufactura local pot beneficiar a l'economia d'un país, basant-se en la possibilitat de millorar la seva pròpia producció i els costos de perdre competitivitat a canvi de mantenir una determinada indústria amb el que aquesta pot aportar en qüestió de llocs de treball directes i indirectes malgrat no aconseguir un nivell òptim de competitivitat.

No existeix una resposta senzilla a si establir o no mesures proteccionistes, i les conseqüències de la seva aplicació han estat diferents al llarg de la història. Així, ja en temps de l'Imperi Romà, l'emperador Domiciano va tractar inútilment de protegir el vi itàlic prohibint la producció fora d'aquesta província. El descobriment d'Amèrica va portar amb si enormes avanços econòmics, en trobar-se els europeus un vastíssim territori poc poblat i gens industrialitzat, en el qual les possibilitats d'explotació eren immenses. Amb les primeres importacions del Nou Món van arribar a Europa els primers recels en relació als perills de tan poderós competidor. A Espanya es van implantar mesures similars de protecció de tèxtils, indústria pròspera a Catalunya gràcies a la seva forta aposta per desenvolupament industrial durant el segle XIX i la petjada del qual s'observa avui a través de l'art modernista dels seus carrers. En el segle XVIII era més barat produir a Amèrica pràcticament qualsevol producte (principalment tèxtil i cultius altament demandats a Europa) i van començar a plantejar-se nous enfocaments econòmics que explicaven els beneficis de dirigir la producció a aquells sectors en els quals cada país fos més competitiu. No obstant això, les polítiques europees van reforçar el proteccionisme fins a mitjan segle XIX, temoroses de perdre la seva tradicional posició econòmica. Anàlisis posteriors van demostrar que aquestes mesures van suposar un llast en el desenvolupament econòmic del continent, i des de la Segona Guerra Mundial la tendència mundial és a eliminar les barreres comercials en tots els països. De fet, l'economia global ha crescut gairebé ininterrompudament des del final de la guerra, amb l'excepció de la trucada “Gran Recessió” de 2008.

Així tot, existeixen alguns exemples en els quals l'aplicació de mesures proteccionistes en certs sectors s'ha considerat útil. És l'exemple de Taiwan, país que va decidir protegir la seva indústria tecnològica durant els anys 70 i fins a finals dels 80 amb la finalitat de desenvolupar-se localment en aquest sector per a després obrir-se i competir reeixidament en el mercat internacional.

Malgrat els beneficis que l'intercanvi internacional de productes té sobre les economies, existeixen teories que parlen sobre les fallades de les economies de mercat i que no contemplen les teories econòmiques clàssiques.

En l'actualitat són famoses les mesures de cort proteccionista que el govern de Trump ha anunciat amb la finalitat de renegociar els acords de lliure comerç amb alguns dels seus socis, que afectaran principalment a Mèxic i a la Xina. És difícil saber avui dia si aquestes mesures suposen una estratègia de negociació o si són realment un pla a llarg termini de portar l'economia global als llits del proteccionisme. Si bé és cert que la Xina ha incomplit en reiterades ocasions alguns dels acords del Tractat de Lliure Comerç del qual és membre, la guerra comercial amb el “gegant asiàtic” podria causar un fort encariment en la producció industrial dels Estats Units i una limitació, al seu torn, en l'exportació dels seus productes a la Xina, país d'enorme pes en l'economia americana des de principis dels 90.

Queda clar que facilitar l'entrada de nous actors en els mercats representa normalment una brillant oportunitat per al creixement de tots els participants. Si bé és cert que també representa un gran desafiament per als productors que no poden o no saben adaptar els seus productes a aquests mercats. La història ha demostrat que la tecnologia és l'únic mitjà per a satisfer la demanda sense malbaratar els productes. És clau per als governants, o bé dirigir als seus països cap al desenvolupament tecnològic o bé suprimir les constriccions als ciutadans perquè aquests trobin per si mateixos les millors vies per a competir en una igualtat que, lamentablement, encara és més utòpica que real.

Per això, les empreses d'enviaments internacionals gaudeixen avui d'un auge sense precedents, col·laborant amb la consolidació de les xarxes comercials entre els països, i que han facilitat la integració de les persones en l'economia global, gràcies al seu creixement parell amb el de les telecomunicacions i el del transport de mercaderies.