139 milions per gastar a les comarques gironines!

Sempre que es presenta un projecte de pressupostos s'enceta un gran debat sobre si s'incrementa o es redueixen determinades partides respecte a l'any anterior. Però molt pocs cops es fa el balanç a final de l'exercici pressupostari per valorar el grau d'execució de les partides. Aquesta és una feina indispensable a fer per part del parlament que ha aprovat els comptes. En el cas dels pressupostos de l'Estat per 2018 es reuneixen unes quantes peculiaritats: no van ser aprovats fins el mes de maig d'enguany i deu dies després una moció de censura -la primera exitosa en aquest període democràtic- portava els socialistes al poder. Ha correspost als socialistes, doncs, gastar allò pressupostat. En el referent a les partides destinades a les comarques gironines, l'impuls ha estat molt millor que en els últims anys dels governs del PP -on es practicava una asfíxia premeditada, però convé repassar les principals inversions. Per fer-ho, res millor que recuperar les cròniques periodístiques de fa més de mig quan es discutien els comptes a les Corts Generals.

Agafo alguns paràgrafs i els comento:

"Del total de les inversions, un 29% van a l'N-II: 39.757.910 euros però la majoria són per als trams del sud i obres ja iniciades. Al nord són partides testimonials d'entre 500.000 i 1 milió d'euros que servirien per redactar projectes i estudis, però no fer-hi obra.

Així, hi ha 8,02 milions per a l'A-2 entre Maçanet de la Selva i Sils, els famosos 4,7 km d'obres que l'Estat va iniciar fa 15 anys i que han d'acabar el 2019 amb 2,1 milions restants. Altres 10,2 milions repartits entre Foment i la societat estatal Seittsa van a l'enllaç de Vidreres i també preveuen 8 milions per condicionar el tram Tordera-Maçanet, que no es desdobla"

La bona notícia és que el tram Sils-Maçanet s'ha acabat aquest any, després d'un impuls que té molt a veure amb les negociacions de la moció de censura. Això demostra que els ritmes del govern del PP eren una veritable presa de pèl. També s'accelerarà el tram Medinyà-Orriols, que pot estar en funcionament el març de l'any que ve. I en poques setmanes, en quinze dies, es licitaran les obres de millora del tram Maçanet-Tordera. Cert que no amb el seu desdoblament però desgraciadament aquest és un error decidit des del maig de 2012 pel ministeri de Foment. Les obres de millora són rellevants i poden anar a bon ritme.

"Al nord de l'N-II, l'Estat destina 4,28 milions per acabar el tram en obres Medinyà-Orriols. També 4,25 milions per a la reordenació dels accessos a Pontós i Garrigàs, que preveuen acabar l'any 2020.
A partir d'aquí, partides testimonials a l'N-II a l'Alt Empordà que només permeten redactar projectes i estudis. Són Pont de Molins-La Jonquera; Figueres-Pont de Molins; Bàscara-Variant de Figueres i Orriols Bàscara (1 milió cadascun) i 500.000 euros respectivament per a les variants de Bàscara i Pont de Molins. En aquests casos, el gruix d'inversió que permetria fer obra s'ajorna per al 2019 i almenys fins al 2021".

El que convé, doncs, és estar vigilants si el 2018 s'han fet els tràmits i projectes per començar el 2019

"Als 19 km de l'A-26 Figueres-Besalú hi destinen 403.500 euros i a l'enllaç Cabanelles-Besalú 3,7 milions (el gruix es deixa per al 2019 i 2020)"

Per mi, aquest és el gran repte dels dos propers anys. El tram Besalú-Cabanelles està administrativament a punt per ser licitat en els propers mesos. Convé acabar l'A-26 Olot-Figueres i, a més, no presenta una gran complexitat orogràfica i l'obra es pot fer amb un cost inferior, per quilòmetre, al que està costat el desdoblament de l'N-II, per exemple.

S'ha desencallat la construcció de l'Arxiu Provincial, 120 m euros pressupostats, i s'han gastat escrupolosament els 2 milions d'euros destinats a les profundes reformes del Parador d'Aiguablava. Hom es pregunta que fa el poder públic dedicant diners a reformar un hotel en una zona turística madura i amb tanta oferta. El millor seria la privatització, però aquesta és una vella discrepància amb la dreta estatista del PP i el socialisme espanyol.

Aquest és un petit balanç d'uns pressupostos que sempre s'han de mirar amb lupa quan s'acaba l'any i quan es fan les liquidacions. Aquesta és una de les feines més importants d'un parlamentari, també en l'època de la política plena de soroll ambiental.

Autor: Jordi Xuclà / GN