“Els dies no adquireixen sabor fins que un no escapa de l’obligació de tenir un destí” va escriure Émile M. Cioran. Això no és sempre així però pel pont de Sant Joan, els dies plàcids poden ser de vida plena sense un destí ni una agenda ni un rellotge. Els dies de Sant Joan eren, aleshores en la infància, i ara, en la nova infància viscuda a través dels fills, la felicitat del final del curs, el pic dels dies més llargs de l’any, els xiscles de les orenetes i els projectes per l’estiu, caminar de nit pel bosc i exhalar l’olor de l’herba i les flors...un destí, aquest sí, llargament desitjat. Uns dies sense destí...hem agafat allò indispensable i ens hem instal·lat a l’Empordà a veure molt més badant.