Senyores i senyors, amigues i amics que hem feu l’honor i teniu la santa paciència de llegir els quatre gargots que escric en aquestes pàgines de GironaNoticies.com: Quan a una persona n’hi ha passat alguna de grossa, un fet denunciable i criticable, en algun establiment hoteler, tren, autobús, avió, vaixell, restaurant, cinema, carrer, etc., etc., etc., va i ho denuncia o ho critica. I, gairebé sempre, encara que posi noms i cognoms o noms comercials de les persones o entitats de les persones o empreses denunciades o criticades, el mitjà de comunicació on ha estat feta la denuncia o critica, negativa és clar, ho publica sense miraments. En canvi, si la persona que escriu una carta a qualsevol mitjà de comunicació cantant les excel•lències d’un establiment hoteler, companyia ferroviària, cadena de cinemes, restaurants, etc., etc., etc., i se li acut de posar el nom i cognoms o el nom comercial, el mitjà de comunicació en el qual s’hi ha enviat l’escrit, un tant per cent molt elevat de les vegades no publica o no llegeix la carta per considerar-ho propaganda indirecte dels esmentats establiments o persones. No és just. No és just, perquè si es poden i s’han d’esventar les coses mal fetes que persones o entitats, citant-ne noms particulars o comercials, les coses que estan ben fetes, i la gent i entitats que treballen bé, també haurien de tenir el mateix tractament. Tot aquest preàmbul bé a tomb, perquè em sento molt orgullós d’haver pogut gaudir de deu dies de descans i lleure, a la magnífica Residència que la Generalitat de Catalunya té a Les, (País d’Aran). Si una part dels meus impostos van a parar a un calaix que serveix per mantenir la Residència de Les, i les altres dues que té la Generalitat; una a Llançà i l’altre a Tarragona, dong per molt ben pagats aquests impostos. Començo per escriure dient, que només en el lloc on està ubicada la Residència, ja és sinònim de que l’estància allà serà meravellosa.Per un costat de la Residència, (sense tocar-la, però), hi passa el cristal•lí, fresc i cabalós Riu Garona que, malauradament tot i naixent al Pla de Beret, envia les seves pures aigües al país veí, França, que és a quatre quilòmetres de Les. La contemplació d’aquest riu des de la barana del jardí de la Residència ja és tot un pomell de pau i tranquil•litat. L’edifici residencial, és una meravella en tots els aspectes. I còmode a carta cabal.El personal que hi treballa, sap molt bé com ha de tractar els variats clients que arriben a passar per les instal•lacions al llarg de la temporada en que està oberta la Residència. La netedat és com una obsessió; està tot tan net i polit, que dóna gust quedar-se a dins de qualsevol estança, només per gaudir de la neteja que es veu per a tot arreu. I els àpats? Ai senyores i senyors, amigues i amics! Ai, els àpats! Són d’una exquisidesa i varietat que, per molt exercici que després es faci per les muntanyes que envolten la Vall i per molt que es camini poble amunt i poble avall, quan s’abandona l’estància perquè s’ha acabat el temps adjudicat, sempre es surt d’allà amb uns quants quilos de més. No s’esverin! Tampoc tants! Potser un parell! Particularment dono les gràcies al Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, per haver-me proporcionat l’estada de deu dies a la seva Residència de Les. I de retruc, els hi recomano a vostès que, si volen gaudir d’uns dies meravellosos, no perdin el temps esperant per més endavant. Posin-se amb contacte amb el departament esmentat per tal de que els informin i puguin endegar la sol•licitud. Hi ha cua per anar-hi! I si ho aconsegueixen, els hi desitjo que passin molt bones estones, que les hi passaran!