El Govern de l’Estat ha decidit derogar el Reial Decret pel qual s’havia de construir una obra de transvasament d’aigua (sí, transvasament) entre l’Ebre i l’àrea metropolitana de Barcelona. Quina gran bestiesa! Quin gran error! El problema de la falta d’aigua a Catalunya és un problema estructural i requereix d’una resposta estructural. Catalunya ha d’estar en xarxa, des d’un punt de vista hídric, entre les seves conques però també ha d’estar en xarxa amb la resta d’Europa. I en matèria d’aigua, això vol dir estar en xarxa amb l’Europa verda i humida. Això vol dir el transvasament de l’1% de l’aigua del Roine a l’àrea de Barcelona. Aquests dies ha plogut però no podem estar amb l’ai al cor i mirant al cel per saber si passem de la sequera a l’aiguat. Ja ho va escriure i ho canta Raimon: “Al meu país la pluja no sap ploure...” I una mirada des de les comarques gironines: el 70% de l’aigua del Ter es transvasa a l’àrea metropolitana de Barcelona. Això no és solidaritat entre conques sinó sobreexplotació i mort ecològica del riu Ter. Solidaritat equilibrada.Si no hi ha transvasament de l’Ebre, els gironins ens haurem de plantejar seriosament la sobreexplotació del Ter. O tots o cap. O solidaritat equilibrada o trenquem les cartes (les canonades).El Ter no pot ser l’ase dels cops de la solidaritat hídrica catalana.