Durant segles han existit els anomenats cultius industrials, alguns com els tèxtils van ser essencials fins a l’arribada de les fibres acríliques i van ocupar superfície que havia de ser per a la producció d’aliments quan, a nivell de la societat, havia major percentatge d’humans famolencs. Per què ara alguns s’esquincen les vestidures davant l’aparició dels cultius energètics? Arribats a aquest punt em sembla convenient saber que són. Els cultius energètics són uns cultius de plantes de creixement ràpid destinades únicament a l’obtenció d’energia o com matèria primera per a l’obtenció d’altres substàncies combustibles. Es tracta d’una alternativa energètica molt recent, centrada principalment en l’estudi i investigació de l’augment de la seva rendibilitat energètica i econòmica. Cal recordar que, a diferència del que succeeix amb els cultius usats com aliments o com matèria primera en la indústria, no es necessita cap requisit especial quant a condicions del sòl o condicions climàtiques es refereix. AL contrari, el que es busca és el tipus de cultiu que millor s’acomodi a les característiques del sòl i a les condicions del lloc, intentant obtenir la major rendibilitat econòmica i energètica. Així, interessa aconseguir un alt rendiment en la transformació energètica i una alta producció anual. Entre els cultius energètics destinats a la producció de biomassa, la web biocarburantes magazine arriba a distingir: Cultius productors de biomassa lignocel·lulósica, apropiats per a produir calor mitjançant combustió directa en calderes, el que permet utilitzar-los en dessecació i en generació de vapor. En l’àrea mediterrània són els d’espècies llenyoses conreades en torns de rotació curts -en les nostres comarques, la Fundació Mas Badia té camps amb pollancres en experimentació-, o els cultius d’espècies herbàcies, entre els quals destaca el card. Cultius que s’obtenen en estat líquid i que poden ser usats com carburants dels motors de combustió interna, i que s’adaptin a l’estat actual de la tècnica, tant en els d’encès per compressió com per espurna, com són els olis vegetals amb diferents graus de transformació i els alcohols obtinguts per destil·lació. Cultius de llavors oleaginoses: bàsicament són cultius de colza, soia i gira-sols destinats a l’obtenció d’olis vegetals aptes per a ser usats com carburants en el sector de l’automoció, i coneguts comunament com biocarburantes.