Només vull dir que, per a mi, la Mercè Sala ha estat la persona que millor a dirigit els designis de RENFE. Alguns li retrauran que va preocupar-se de que el primer TGV que circulés per la Península Ibèrica ho fes des de Madrid a Sevilla. Però jo opino que aquest fet no va ésser una decisió que prengués ella pel seu compte i risc. Opino que va ésser el Govern del PSOE qui la va obligar a que es construís aquella primera línia de tren d’alta velocitat, donat que la majoria dels dirigents del Govern eren andalusos, amb tots els respectes pels habitants d’aquesta gran autonomia del sud de la península que és Andalusia. Es van voler fer un regal, com aquell qui regala un tren elèctric a un nen en el dia del seu aniversari, o li porten els Reis d’Orient. I si va fer tancar algunes línies de ferrocarril el 1985, va ser perquè eren obsoletes i deficitàries, i també per pressions del Govern Central. Línies ferroviàries que el mateix Ministerio de Fomento es va cuidar de que desapareguessin, al construir noves carreteres i autovies de franc perquè la gent es comprés cotxes, dels quals el Govern Central en treu més beneficis que no pas d’un bitllet de tren encara que sigui d’un TGV, i no solament amb el que en treu de la gasolina. A la Mercè Sala, li hem d’agrair, sobre tot, l’ordre que va saber posar en el galimaties que hi havia entre els trens de llarg recorregut i els de curta distància, anomenats des del seu mandat, trens de rodalies. Descansi en pau tan insigne senyora, i que ensenyi als del Cel a dirigir el Món correctament, sense tantes guerres, ni fam, ni calamitats atmosfèriques. Que aconsegueixi que tot vagi per una bona via.