Els catalans no podem viure amb dignitat, tampoc podem expressar el que pensem de la nostra situació, com a poble colonitzat, per part de l’imperi espanyol. Però és que, a més a més, a banda de no poder manifestar, de debò, la nostra sobirania - com qualsevol poble lliure d’arreu del Planeta - Catalunya pateix pobresa de debò. Catalunya no és un país ric, encara que des de Madrid diguin el contrari . Ara i aquí som un país amb moltes dificultats econòmiques: la pobresa, a casa nostre, afecta el 25% de les famílies. La pobresa a Catalunya és un autèntic malson que provoca que el país no es pugui modernitzar de debò, en conseqüència tot grinyola: hi ha menys cohesió social . El pitjor de tot és que el creixement econòmic no és , ni de bon tros, suficient per dignificar la vida d’aquests catalans que no se’n surten . I no ens enganyem, tal com estan les coses, només la independència( la sobirania plena amb blindatge social)és la garantia perquè ens puguem deslliurar d’aquesta terrible xacra que s’anomena pobresa .