El futur de debò, el futur just , digne i equilibrat es troba en la relocalització ; és dir , en l’economia de proximitat , i no pas en la deslocalització: una globalització aplicada d’una forma maldestre. La triple crisi que vivim en el moment actual -energètica, hídrica i alimentària-ens ha de fer replantejar, amb molta voluntat política, moltes qüestions. Cal ser assenyats i tenir molt present que els recursos són limitats . A casa nostre, no pot ser que en els darrers 10 anys hàgim passat de 6 milions d’habitats a 7’5 milions: és el súmmum de la insostenibilitat. No podem seguir amb un model ,socioeconòmic, tan recolzat en el turisme ( massa vegades d’espardenya) i en un model agrícola basat en els regadius massius. Per altra banda, hem d’aturar definitivament l’urbanisme de la ciutat dispersa, que fomenta la cultura superindividualista i banal del cotxe privat, a més de provocar un malbaratament espectacular dels recursos hídrics i energètics . Només amb el model de la ciutat compacte - juntament amb una mobilitat sostenible de debò - podrem començar a posar una mica d’ordre al gran desordre global ( climàtic i econòmic ) que ens ve a sobre .