El problema de Catalunya és la manca generalitzada de cultura política. La ciutadania no n'és conscient, però això és la causa primordial de la crisi estructural de la societat catalana actual . A casa nostra no existeix – ni s’escolta - un veritable debat ideològic aprofundit i, el que és pitjor, la majoria dels grans mitjans , principalment els audiovisuals, estan al servei del postmodernisme oligàrquic i de la banalització del “dia a dia” . Per altra banda, la situació social de Catalunya és, eminentment, feble i precària. El model socioecionòmic , liderat pels sectors inflacionistes que comencen a fer figa, no aposta ni per la qualitat, ni per la recerca ni, molt menys , per la sensibilitat mediambiental i el reciclatge . Cal, a poc a poc i amb bona lletra, un canvi, estructural, de model polític i econòmic.