The Economist, que en el seu número especial en ocasió del canvi de mil·lenni va publicar la nota necrològica de Déu, ara, vuit anys després, confessa que es va precipitar. En un ampli informe, reconeix que, contra el pronòstic secularista, la fe sobreviu i en els últims anys dóna mostres de renovada energia i major influència en els assumptes del món. Així, per a un responsable polític seria un perillós error ignorar o preterir la religió. Henry Kissinger no va parar esment al factor religiós en la seva magna obra Diplomàcia, i avui admet que es va equivocar. Kissinger i The Economist no van ser els únics. "Des de la Il·lustració, ha estat un cànon del pensament progressista -escriu John Mickletwalt, director del setmanari britànic- que la modernitat (...) faria desaparèixer la religió. Està clar que no ha estat així". El recent despertar religiós és sobretot el mentiu de la realitat a la ideologia, com el propi Economist adverteix en l’editorial del mateix nombre: "La idea que la religió ha reaparegut en la vida pública és fins a cert punt il·lusòria. De fet, mai va desaparèixer, almenys no en la mesura imaginada per polítics francesos i professors americans". Seria bo que alguns dels nostres polítics tinguin en compte les rectificacions de The Economist, de Kissinger, de... El fet que el Papa, Benet XVI, estigui sent aclamat als Estats Units és un fet que ho corrobora.