El problema social i humà de l’habitatge ve de lluny. L'any 1985, el ministre Boyer va publicar un decret que suprimia el que aleshores es deia la prórroga forzosa del contrato de arrendamiento, per la qual el contracte de lloguer es prorrogava forçosament si el llogater volia. La finalitat d'aquest decret no era gens innocent: potenciar els mercats hipotecari (bancs)i immobiliari (constructors). Per què, doncs, hi ha un problema gravíssim d'habitatge? En bona part perquè s'ha destruït el mercat de pisos de lloguer. El motiu el tenim no en una manca de protecció del propietari, com interessadament ens diuen des dels terminals informatius dels poders fàctics, sinó en el fet que el mercat de pisos de lloguer no és gens atractiu per la limitada durada dels contractes. A banda de tot això, hi ha el que jo anomeno : “ el gran engany-miratge de l’economia catalano-espanyola”.El totxo ha esdevingut el motor ,la locomotora que tira del carro de tota l’economia .És a dir, que l’Estat espanyol és dels pocs llocs d’Europa on l’especulació, a través de la críptica dictadura immobiliària, no només marca les línies generals de l’economia, sinó que també interfereix terriblement en el poder polític.En aquest país la gent honesta estem condemnats a viure molt malament . JOSEP M. LOSTE i ROMERO ARTICULISTA DE PREMSA DEL GRUP GIRONANOTICIES.COM