Hi ha anys dels quals no recordem cap esdeveniment, senyal que ha sigut un any poc productiu a nivell informatiu. No obstant, el 2017 serà recordat als llibres d'història. Catalunya ha sigut l'epicentre informatiu d'aquest 2017, sobretot per les conseqüències del 'procés' independentista. La cronologia dels fets és molt extensa però si ens centrem en el més destacat, arribarem a una conclusió: tot ha succeït en un període de temps molt curt.
El setembre de 2017, el Parlament de Catalunya va aprovar la 'Llei de Transitorietat jurídica i fundacional de la República' amb els vots favorables de Junts Pel Sí i la CUP. Més tard, l'expresident Carles Puigdemont va anunciar que l'1 d'octubre, els electors catalans podrien participar en un referèndum il·legal, que havia estat suspès pel Tribunal Constitucional. No obstant, els independentistes van seguir amb el seu pla. Després de la negativa del bloc separatista, el Govern central va enviar agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per evitar la celebració de l'1-O. El desenllaç no va agradar a ningú: es van produir càrregues policials i la imatge exterior d'Espanya va quedar malmesa.
Malgrat que la votació de l'1-O no tingués cap validesa legal, els partits independentistes van aplicar els resultats. El 'sí' va guanyar de golejada i el 10 d'octubre, Carles Puigdemont va proclamar la República Catalana durant 7 segons. L'expresident de la Generalitat volia obrir diàleg amb Mariano Rajoy suspenent -de forma temporal- la proclamació de la DUI. Durant aquest període, es van produir les detencions dels 'Jordis'. I més tard -amb l'aplicació del 155- alguns 'consellers' de Puigdemont van esquivar la justícia espanyola i van marxar a Brussel·les. Els 'consellers' que es van quedar, van ser empresonats per ordre de la jutgessa de l'Audiència Nacional, Carmen Lamela. A través del 155, el Govern de Rajoy va convocar eleccions a Catalunya. El 21-D es van celebrar els comicis i, com no podia ser d'una altra manera, la societat catalana estava dividida entre partidaris i detractors d'una Catalunya independent. Els resultats van deixar una victòria de Ciutadans però al mateix temps, una majoria independentista al Parlament. En altres paraules, el 21-D va donar aire al bloc separatista i per conseqüència, a un 'procés' que ha provocat la sortida de milers d'empreses de Catalunya.
I enmig de la tempesta política, el 17 d'agost es van produir els atemptats jihadistes a la Rambla de Barcelona, i unes hores més tard, a Cambrils. Younes Aboyaaqoub, un jove de 22 anys, va envestir a desenes de persones amb una furgoneta blanca. 17 d'agost, primera hora de la tarda i en un dels llocs més emblemàtics de la capital catalana: la tragèdia es va consumir amb la mort de 14 persones i més de 100 ferits. L'atemptat va fer la volta al món i es va activar un ampli dispositiu policial, ja que es tractava d'una acció de terrorisme jihadista. El mateix dia, aquesta vegada a Cambrils i de matinada, van intentar una altra massacre. Afortunadament, l'actuació dels Mossos d'Esquadra va evitar un desenllaç com el de Barcelona. La policia catalana va abatre als autors dels fets, i es va activar un dispositiu per trobar l'autor dels atemptats de Les Rambles de Barcelona. Finalment, gràcies a l'ajuda ciutadana, Younes Aboyaaqoub va ser trobat a un petit poble de Sant Sadurní d'Anoia. I també va ser abatut. Amb la mort del darrer terrorista, es va posar punt final a un període d'histèria col·lectiva però també de convenciment: "no tinc por". Adéu a un any que ha donat molt de sí. Potser massa.
Autor: Redacció