El Museu Carmen Thyssen Andorra ha presentat la nova col·lecció que allotjarà la pinacoteca a partir del 16 de febrer

El Museu Carmen Thyssen Andorra presenta la nova col·lecció que allotjarà la pinacoteca a partir del 16 de febrer i que durarà fins al 10 de setembre. Es tracta de la mostra “Allées et venues. Gauguin i quatre segles de camins en l’art”, una selecció que reuneix 22 obres de diferents dimensions i èpoques (des del segle XVI al segle XIX). Totes les pintures que formaran part d’aquesta segona exposició del Museu Carmen Thyssen Andorra pertanyen a la col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza i provenen de diferents museus i fons de la col·lecció.

En aquesta segona exposició, Olga Gelabert, Ministra de Cultura, Joventut i Esports estarà a càrrec de la Presidència de la Fundació Museand, la baronessa Carmen Thyssen-Bornemisza, ocuparà la Vicepresidència de la Fundació Museand i Guillermo Cervera, serà el Director Artístic del Museu i el Comissari de l’exposició.

Durant avui al matí els diferents membres del patronat que componen la Fundació Museand s’han reunit i han valorat molt positivament els resultats obtinguts durant l’últim any. A més a més, el comú d’Escaldes-Engordany s’ha sumat al patronat.

Presentació a càrrec de Guillermo Cervera,

Director Artístic i Comissari de l’Exposició

Al llarg dels segles els camins han esdevingut les artèries per on fluïen caminants en el dia a dia dels pobles i ciutats. Camins que transmetien el que passava a cada lloc; comerciants, firaires, animals, caçadors, fugitius, invasors i peregrins, tots donaven forma a l’itinerari en si, que anava creixent fins al punt que avui en dia molts d’ells continuen existint i sent utilitzats.

El Camí en l’art té dues connotacions principals. D’una banda, esdevé important reproduir-lo com a tal, en el sentit en què aquest dóna molta profunditat a l’obra i representa quelcom molt proper al poble en aquelles èpoques. D’altra banda, és una metàfora sobre el recorregut que cada dia feien els artistes per anar a trobar els seus llocs d’inspiració. Espais que els transmetien quelcom especial i que els feien plasmar-ho a la tela o a la fusta. Alhora és també el llarg camí que recorrien els artistes en la seva evolució pictòrica on, mitjançant les influències pròpies i externes, evolucionaven deixant magnífics exemples en les seves teles com és el cas de Rusiñol, Cabanyes, Chase, Nolde, Sisley, Heckel, Pissarrro o l’obra de Paul Gauguin que dóna títol a l’exposició.

Anades i tornades són petjades i més petjades que se superposen de manera constant al llarg dels temps per recordar-nos la necessitat de moviment de la humanitat i en concret dels artistes; visitar altres llocs, descobrir i anar més enllà, trobar el seu lloc al món, quelcom que els creadors sempre han cercat constantment i moltes vegades no han arribat a trobar mai.

Anades i tornades és el llarg camí fins a la satisfacció personal per la feina feta fruit d’un inconformisme constant que fa el recorregut més i més llarg, dificultant als artistes l’arribada al lloc desitjat al llarg dels segles.

Relació d’obres

-Rafael Benet i Vancells: «Paisatge de la Selva (Tossa)», c. 1928

-Albert Bierstadt: «Carrer a Nassau», c. 1887-1880

-Thomas Birch Warwickshire: «Paisatge hivernal, Filadèlfia», c. 1830-1845

-Alexandre de Cabanyes i Marquès: «Poble, 1949», 1949

-Canaletto: «Caprici amb columnata a l’interior d’un palau», c. 1765

-Canaletto: «L’Escola de Sant Marc», c. 1765

-Paul Gauguin: «Anades i tornades, Martinica», 1887

-Thomas Hart Benton: «De tornada a casa», 1934

-Erich Heckel: «Casa a Dangast (La casa blanca)», 1908

-Frans Janszoon Post: «L’església de Sant Cosme i Sant Damià i el monestir franciscà d’Igaraçu, Brasil», c. 1663

-Johann Barthold Jongkind: «Camí de sirga prop d’Overschie», 1865

-Jan Van Kessel III: «Vista de la Carrera de San Jerónimo i el Paseo del Prado amb seguici de carrosses», c. 1686

-Joaquim Mir i Trinxet: «El Carrer dels Terrissaires, la Geltrú», c. 1922

-William Merritt Chase: «Al parc (Un camí)», 1889

-Gabriele Münter: «Murnau (Murnau al maig)», 1924

-Emil Nolde: «Pont a la maresma», 1910

-Camille Pissarro: «Camí de Versalles, Louveciennes, sol d’hivern i neu», 1870

-Santiago Rusiñol i Prats: «La creu de terme», 1892

-Ramon Sanvisens i Marfull: «Fi de jornada», 1984

-Alfred Sisley: «La inundació a Port-Marly», 1876

-Modest Urgell i Inglada: «Paisatge», s.d

-Tobias Verhaecht: «Paisatge muntanyós amb Venus i Adonis», c. 1600

Autor: Redacció