Per cada euro invertit en una entitat d’agricultura social, hi ha un retorn de tres euros

Un estudi liderat pel professor Antoni F. Tulla, investigador principal, juntament amb els investigadors Carles Guirado, Natàlia Valldeperas i Laia Sendra, membres de l’Equip de Recerca en Agricultura Social de la Universitat Autònoma de Barcelona (ERAS-UAB), destaca el paper innovador de l’agricultura social en el desenvolupament rural i local en el marc de la multifuncionalitat agrària. L’estudi indica que aquesta pràctica inclou un ampli ventall d’activitats que tenen en comú la producció, la transformació i la comercialització de productes agroalimentaris, així com la inserció i l’atenció sociosanitària a col·lectius en risc d’exclusió social. L’agricultura social contribueix a l’apoderament de persones socialment vulnerables, a la promoció i l’establiment de vincles entre l’economia social i solidària i l’agroecologia, i a l’ampliació i consolidació de serveis de suport sociosanitari a les àrees rurals per a la població en risc d’exclusió social, entre d’altres.

Els investigadors han analitzat les entitats següents: La Klosca (Mataró), Can Calopa de Dalt (Barcelona), Aprodisca Ambientals i Ecològics (Montblanc), Casa Dalmases (Cervera), Delícies del Berguedà (Cercs), L’Ortiga (Valldoreix, Sant Cugat del Vallès), RiuVerd (Solsona), Horts de Can Salas (Terrassa), Bolet Ben Fet (Sant Antoni de Vilamajor) i Sambucus (Manlleu). L’anàlisi d’aquestes deu entitats seleccionades revela que hi ha un impuls creixent dels projectes que combinen acció social i agricultura a Catalunya, i destaca que el retorn social és de mitjana de tres euros per cada euro invertit. La implementació de les metodologies Business Model Canvas i Social Return on Investment, així com del càlcul de ràtios financeres, ha permès observar l’impacte que generen aquests projectes en la societat i el retorn que tenen les inversions públiques i privades.

El resultat total de l’impacte social de les deu entitats esmentades se situa prop dels 3 milions d’euros (2.903.965,77 €), calculat sobre la base de l’activitat de l’any 2015. Aquest impacte repercuteix de la manera següent:

• El 29 % (837.453,9 €), per a les persones usuàries i el seu entorn, principalment les seves famílies.
• El 21 % (609.192,4 €), per a l’Administració pública, la qual cosa suposa una reducció de la despesa pública i un retorn de gairebé la totalitat de les subvencions, ajuts i inversions destinades a aquestes entitats que combinen acció social i agricultura, que és de 665.885,6 euros.
• El 20 % (579.159,9 €), per a les persones gestores del projecte i l’equip tècnic, sobretot per la contribució d’aquestes entitats a la creació d’ocupació i l’adquisició d’habilitats en un sector especialment innovador.
• El 26 % (746.513,8 €), per al territori local, per la contribució al desenvolupament local, la gestió ambiental del territori i la recuperació d’espais agraris abandonats, principalment a l’espai periurbà.
• El 4 % restant (95.591,2 €), per a les persones voluntàries, una peça clau en els projectes d’agricultura social que representen una contribució important al seu desenvolupament.

Al mateix temps, l’estudi ha servit per actualitzar el cens de les iniciatives d’agricultura social a Catalunya i el mapa interactiu presentat el 2014 en el marc del projecte d’investigació «L’agricultura social en el desenvolupament local i l’ocupació de col·lectius en risc de marginació.

El cens actual consta de 161 entitats d’agricultura social, comparades amb les 42 que es van comptabilitzar l’any 2014. Aquest augment es deu principalment a dos factors: l’ampliació de criteris en la recopilació de la informació i l’aparició d’un important nombre de nous projectes, sobretot en l’àmbit dels horts comunitaris. Destaca el fet que 74 d’aquestes entitats (46 %) se situen en l’àmbit de la inserció sociolaboral, i unes altres 73 (45 %) són horts socials. La resta treballen en l’àmbit de l’educació i la formació, o bé en l’àmbit de la teràpia i la rehabilitació. Tot i que l’agricultura social és un sector emergent i amb un impuls creixent, encara és poc visible i té importants reptes futurs.

L’estudi posa de manifest que la crisi social i econòmica iniciada el 2008 ha motivat la creació de noves experiències d’agricultura social i l’ampliació dels tipus de col·lectius que se’n beneficien. Si en un principi aquesta pràctica se centrava en les persones amb discapacitat com a principals usuaris, ara també hi participen una sèrie de col·lectius més heterogenis que han vist afectades les seves necessitats més bàsiques arran de la crisi. Aquesta diversitat de col·lectius atorga una gran versatilitat al sector que, al mateix temps, exigeix una especialització més gran dels equips professionals a causa de les diferents necessitats específiques que requereix cada col·lectiu.

Pel que fa a l’especialització, els projectes d’agricultura social a Catalunya se centren principalment en l’horticultura, la transformació agroalimentària i els treballs forestals. Una gran part d’aquestes experiències elaboren els seus productes mitjançant criteris ecològics, de manera que contribueixen a dibuixar un model de producció més sostenible i un desenvolupament econòmic més just, ètic i solidari.

En general, es tracta d’un fenomen eminentment periurbà, que ofereix l’oportunitat de recuperar els espais agrícoles que han quedat abandonats o descurats en rebre una forta pressió urbanística per la seva proximitat a la ciutat. Els projectes localitzats en àrees més rurals permeten comprovar l’aportació de l’agricultura social al desenvolupament local sostenible, ja que relacionen recursos locals, activitats i actors d’un mateix territori per generar pràctiques innovadores i productes amb un alt valor afegit que revalorin el territori i creïn noves oportunitats.

Com a reptes de futur del sector, destaca el fet que les entitats d’agricultura social necessiten una millor dotació de tècnics especialitzats i un pla de formació per a professionals del sector. Cal aprofundir en la formació en l’àmbit empresarial, per tal que les entitats puguin ser econòmicament viables i mantenir l’activitat econòmica sense perdre els valors socials. És necessari establir mesures per impulsar l’agricultura social a Catalunya, com ara la creació d’una plataforma de suport i un banc de bones pràctiques, la demanda de clàusules socials a l’Administració pública per a la contractació de serveis o la compra de béns, i la creació d’un segell que certifiqui el valor social dels productes que comercialitzen aquestes entitats.

Més informació sobre l’equip investigador i els resultats del projecte:

https://agriculturasocialcat.wordpress.com/

Autor: Redacció