Encara no fa gaire dies un amic em deia que l’aventura de defensar el model d’Estat que configura la Constitució a Catalunya, com fem la gent del PP, li semblava entre surrealista i èpica, i he de reconèixer que, amb les coses que veig i sento en aquesta campanya electoral, acabaré donant-li la raó. Quin sistema democràtic deu ser el nostre que permet la censura o impedeix l’expressió política de les idees? O quin projecte de futur ofereixen aquells que tenen com a única oferta electoral que Girona no tingui un diputat del PP (diputada en aquest cas)? Sovint, quan al matí llegeixo les coses que s’han escrit de nosaltres o han dit els nostres adversaris el dia abans, em costa de contenir-me. La gent del PP no som d’esquerres i, com és lògic, defensem un model de societat diferent en la que, sense tuteles injustificades de l’Estat o sense la ingerència sovint insuportable de les administracions públiques, els ciutadans visquin en llibertat, puguin desenvolupar la seva iniciativa personal i vegin reconegut el seu esforç. Aquesta manera d’entendre la convivència ens porta a tenir a tothom per igual, sense discriminacions, atès que per a nosaltres totes les persones mereixen la mateixa consideració i tenen els mateixos drets, per la qual cosa considerem que l’acció política ha de servir per crear les condicions que permetin remoure els obstacles que impedeixen la igualtat i crear els instruments que garanteixin les mateixes oportunitats per a tothom, ajudant als que tenen més dificultats per gaudir d’unes condicions de vida adequades al nivell de benestar que pertoca al nostre país. I així com considerem a totes les persones iguals, sigui quin sigui el lloc on van néixer o el territori en el que visquin, creiem en l’Espanya solidària que va dissenyar la Constitució, en la que les nacionalitats i regions tenen reconeguda l’autonomia necessària per exercir l’autogovern en aquelles competències que els atribueixen els respectius estatuts. Ni més ni menys. Però està vist que la nostra manera de pensar i d’actuar ofèn tant als nostres adversaris que, en aquesta campanya electoral, han assumit la missió històrica de barrar-nos el pas i impedir que també puguem defensar les nostres idees en nom dels gironins que pensen com nosaltres. A ells els importa menys el seu projecte polític, si el tenen, que la representació dels populars gironins a les Corts. I el meu repte és que no se’n surtin. *ALICIA SÁNCHEZ CAMACHO CANDIDATA DEL PP PER GIRONA