Que la solució dels problemes d’ l’aigua deriven de la climatologia , es una veritat com una catedral , però que les infraestructures no s’han millorat amb temps i previsió per les futures generacions , i per el desenvolupament de la societat i del sistema econòmic, també es una veritat com una catedral; i això a portat a aquesta situació d’urgència d’intentar trobar solucions ,mitjançant l’estalvi , les restriccions i a fer front a les despeses que derivaran dels transvasaments , dessalinització i transport per sortir d’aquesta situació , si la climatologia no es fa present en forma de pluges; permeteu-me que reiteri una vegada mes i amb insistència la necessitat de mirar mes enllà de una legislatura o de dues ,tres i moltes mes , de la necessitat de incrementar els sistemes de recaptació i de retenció de les aigües plujanes, construint petits i mitjans pantans i rescloses a tots els rius i rieres d’arreu, i que cada comarca , província o municipi contribueixi i gaudeixi d’aquesta infraestructura de recursos que la natura ens proporciona i que els humans hem saber administrar. La meva proposta , que se que no serà compartida per la majoria dels baix empordanesos, i que per a mi és mol difícil de fer , per la relació amb els meus orígens , que son del Molí d’en Ribas de San Sadurní de l’Heura, seria la construcció de una pressa al Daró , entre el Molí d’en Frigola i el Molí d’en Ribas , provocant la inundació del pla de Banyeres , recollint l’aigua que s’escorre de les gavarres des del “Metxes, Santa Pellaia i Mont Negre”.. Jo no sóc cap expert en cap matèria , però el sentit comú em diu , que entre tots hem de buscar solucions que garanteixin el benestar dels ciutadans a llarg termini per las futures generacions ; els que estimem tota aquesta zona podem creure impensable “sacrificar-la”, però, nosaltres marxarem, i per les futures generacions de ben segur que admiraran el nou panorama si s’ha consolidat, perquè també aporta riquesa d’àmbit turístic i panoràmic arreu allà on hi ha pantans i embassaments. Faig aquesta reflexió , perquè l’experiència de cada any ens porta allà mateix i no fem res; normalment el Daró s’omple dues o tres vegades l’any , i quan arriba el mes d’agost ja s’han fer pregaries per l’aigua , sense haver controlat la que a passat per la porta de casa nostre, caiguda del cel gratuïtament, i això crec que es per reflexionar , a part de buscar solucions amb urgència.