+ Notícies
Presentació del Pla català de mitigació del canvi climàtic 2008-2012
+ Notícies · · 00:43
Per tal d'assolir compliment de Kyoto, els sectors que més hauran de reduir emissions són el transport i la industria.
El conseller de Medi Ambient i Habitatge, i president de la Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic, Francesc Baltasar, ha presentat aquesta tarda, en el marc de la Jornada Final de la Convenció Catalana del Canvi Climàtic, les línies estratègiques del Pla català de mitigació del canvi climàtic 2008-2012, una eina transversal que té com a objectiu la coordinació, el seguiment i l'impuls de polítiques, plans, actuacions i projectes sectorials que tinguin impacte directe i sinèrgic en la reducció d'emissions, a més de la coordinació i la concertació amb la societat civil i amb l'empresariat, per tal d'impulsar accions de reducció d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle (GEH) i acomplir el protocol de Kyoto.
Aquest Pla, elaborat per l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, del Departament de Medi Ambient i Habitatge, d'acord amb les 974 propostes rebudes de la societat catalana durant el procés participatiu de la Convenció i les contribucions dels departaments de la Generalitat, passarà ara un període de consultes a la Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic, formada per tots aquells departaments que, d'una manera o una altra, hi estan implicats: Medi Ambient i Habitatge; Economia i Finances; Política Territorial i Obres Públiques; Agricultura, Alimentació i Acció Rural; Salut; Interior, Relacions Institucionals i Participació; Innovació, Universitats i Empresa; i Educació; i l'aprovarà, en última instància, el Govern de la Generalitat.
El conseller Baltasar ha volgut destacar que es tracta d'un pla realista, amb un objectiu mesurable i assumible; que és participatiu i transversal; que planteja un esforç proporcionat; que identifica amb claredat els àmbits d'actuació; i que és coherent amb el marc internacional de les polítiques contra el canvi climàtic, tant amb el Protocol de Kyoto com amb el full de ruta de Bali. En aquest sentit, Baltasar ha dit que "Si el Pla té èxit, com així espero i com així prioritzarà el Govern de Catalunya, haurem acomplert la part proporcional que ens correspon del compromís espanyol en el si de la UE de no sobrepassar el 37% de les emissions de l'any 1990. Situats en aquest punt, per assolir les propostes que la Comissió Europea planteja per al 2020, caldria reduir 1,68 Mt CO2 equivalent en un període de set anys, en l'àmbit del sector difús. Un repte difícil però assolible sense necessitat de comprar drets d'emissions. Per tant, el Pla català ens situaria en una molt bona posició tant en el sentit d'acompliment de la responsabilitat ambiental compartida, com en termes econòmics i de competitivitat. És ara on Catalunya té l'oportunitat de sortir de la cua i situar-se en línia amb el món. I especialment, amb la Unió Europea."
El Pla català de mitigació del canvi climàtic 2008-2012 es concreta en tres objectius estratègics:
1. Assegurar i impulsar el desplegament de mesures per limitar el creixement de les emissions dels sectors difusos al 37% respecte a l'any base. Segons les projeccions, aquest objectiu es concreta en evitar l'emissió de 5,33 milions de tones de CO2 equivalent de mitjana anual en el període del Protocol de Kyoto, en els sectors no inclosos en el mercat d'emissions.
2. L'impuls a la reducció d'emissions i al foment de la participació en els mecanismes flexibles del Protocol de Kyoto en els sectors sotmesos a la Directiva de comerç d'emissions.
3. Impulsar accions transversals orientades a incrementar el coneixement del fenomen del canvi climàtic a través de la recerca, així com de la sensibilització, la formació i la participació.
Per desenvolupar aquests tres objectius estratègics, el Pla s'estructura en 3 programes, 16 subprogrames, 34 accions, 152 mesures i 32 mesures de suport. El Programa 1, de reducció d'emissions en els sectors difusos, és el que dóna compliment al primer objectiu estratègic, i és l'eix del Pla de mitigació. La suma de totes les accions sectorials del programa i d'altres mecanismes, com els acords voluntaris i els Domestic Offset Projects (mecanisme dissenyat per estimular econòmicament la reducció interna de les emissions de GEH dels sectors no coberts per la Directiva de comerç de drets d'emissions) aconsegueixen una reducció anual mitjana de 5,33 milions de tones de CO2 equivalent, en el període de Kyoto.
El desplegament i la implementació dels projectes específics derivats de les mesures d'aquest Pla es duran a terme a través de dos programes d'actuacions específiques per als períodes 2008-2010 i 2011-2012, on es determinarà l'àmbit de planificació de cadascun, els responsables de l'execució i s'especificarà el respectiu pressupost per part de la Generalitat.
Prenent en consideració el document d'acompanyament del paquet energia i clima presentat per la Comissió Europea a finals del mes de gener, s'ha utilitzat com a xifra de referència 37 EUR per tona de reducció d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle per als sectors no coberts per la Directiva de comerç, els difusos. Sota aquesta consideració, l'estimació del cost general de la mitigació a Catalunya és de 196,1 milions d'EUR/any, o, el que és el mateix, el cost per habitant i any per assolir l'objectiu dins el període 2008-2012 és de 27,48 EUR.
Tot i que són períodes de temps diferents i en marcs de reducció d'emissions diferents cal tenir present que el cost estimat previst de la implementació del paquet energia i clima com a mitjana per als països de la Unió Europea per al període 2013-2020 és de 3 EUR per habitant cada setmana, que equival a 156 EUR per habitant a l'any. Una altra dada per contextualizar l'esforç que haurà de realitzar Catalunya en la reducció d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle (GEH) és que els 196,1 milions EUR/any de referència representarien un 0,1% del seu PIB (calculat respecte al PIB a preus de mercat del 2006). Cal recordar que segons l'Informe Stern en un horitzó del 2050 els costos de mitigació de les emissions seran aproximadament de l'1% del PIB, però a la vegada ens diu que el cost de no actuar pot arribar a ser del 5% del PIB i en un escenari pitjor de fins al 20%.
Fuente: Redacció
Autor: Redacció




