Falta poc més de 24 hores per començar la campanya electoral. Ja tinc el material a les mans. Hi ha un poderós punt que dóna motius als emprenyats. Catalunya ha estat fortament atacada en els últims anys. I mal defensada. En el procés d’elaboració del nou Estatut, el Partit Popular es va comportar d’una manera indigne. Ara fan veure com si només els preocupés l’economia. Però yots recordem aquelles falques de ràdio a Andalusia pagades pel Partit Popular alimentant la catalanofòbia des de la demagògia més repugnant. I després va venir el recurs davant el Tribunal Constitucional contra l’Estatut. En aquesta legislatura que hem acabat, he estat ponent de les diferents reformes estatutàries. I em quedarà sempre gravat a la memòria i a la retina com, a porta tancada, en la ponència de la Comissió Constitucional, discutíem i votàvem altres estatuts amb el projecte d’Estatut de la Comunitat Autònoma en una mà i l’Estatut català a l’altra mà. Per a inspirar-s’hi. O per a copiar-lo directament. I per rebre el vot favorable del Partit Popular. D’això se’n diu cinisme. Però el mal ja està fet. I hem de prendre nota del que ha fet el Partit Popular amb la convivència de Catalunya durant aquesta legislatura. Com poden sostenir que a Catalunya el català està en hores baixes, perseguit i en perill d’extinció? Això ho he sentit a la tribuna del Congrés.