S’ha acabat la legislatura i les eleccions a les Corts espanyoles del 9-M decidiran qui governa Espanya els propers quatre anys. Pels ciutadans és l’hora de fer balanç del que ha estat l’etapa de govern socialista, després de vuit anys de govern popular. Per que aquesta és la qüestió : el proper govern o serà socialista o serà popular. Això tothom ho ha de tenir ben clar. En parer meu, el govern de Zapatero, tant atacat pel PP, ha tingut falles, ha comés errors i no ha complert tot el que va prometre, d’acord; això sempre passa. Però probablement és el que més ha complert de tots els que ha tingut Espanya d’ençà de la democràcia. En l’àmbit de la democràcia i els drets civils ha impulsat reformes que són avui l’admiració d’Europa. En matèria de pau i seguretat va retirar les tropes d’Irak corregint radicalment la política d’Aznar. En matèria autonòmica ha impulsat (contra el criteri rabiosament oposat del PP) un seguit de reformes i Catalunya té un nou estatut molt millor que l’anterior. Un altre fet: els pressupostos l’estat són els millors per Catalunya que mai hi ha hagut. La cohesió social és potser la part més rellevant ja que ha millorat tots els paràmetres fins a arribar a la Llei de dependència que situarà Espanya, amb molt pocs anys al capdavant dels països amb estat del benestar. Pel que fa a infraestructures, no ha fet tot el que se li demanava però no ha parat i en bona part els problemes (rodalies, TGV, etc.) han vingut quan s’ha volgut anar massa de pressa. Pel que fa a la lluita contra el terrorisme em sembla que la majoria dels ciutadans de Girona i de Catalunya han apreciat l’esforç de Zapatero per intentar arribar a la fi de la dita lluita armada. Ho havia d’intentar i s’hi ha fracassat, com tothom sap no ha estat pas per culpa seva. Finalment, l’economia ha funcionat bé, durant aquests quatre any s’ha avançat molt en creixement i estalvi, si bé els darrers mesos la bona feina de Solbes ha quedat deslluïda per una punta de crisi internacional de la qual certament el govern espanyol no n’és pas responsable. Però els avenços en infraestructures, en política social, en salari interprofessional o pensions no s’explicarien sense el creixement que hi ha hagut. Naturalment, ni s’ha aconseguit tot ni molt menys a satisfacció de tothom. Ara, el que s’ha de tenir present és si un altre govern hagués fet igual o més. És evident que el Partit Popular no, ni tan sols amb Convergència i Unió de parella. La prova són els vuit anys anteriors. I s’ha de tenir en compte que el que ha fet Zapatero ha estat amb una oposició radical, amb una crispació permanent del Partit Popular, que no l’ha recolzat ni en les coses mes vitals per al país. Només s’ha de recordar l’actitud dels populars en matèria d’autonomies o de terrorisme. D’altra banda si es vol fer una mirada al resultat d’aquesta política a les comarques gironines em penso que es pot afirmar que aquests quatre anys han estat especialment bons: a Girona hem vist els efectes de les polítiques generals que dèiem més amunt. I també de les específiques al nostre territori i no solament amb el que s’ha fet o s’està acabant de fer, ans molt especialment amb tot el que es va treballant avui i el que ja s’ha projectat per l’esdevenidor immediat. Nacional II, autopista, aeroport, tren d’alta velocitat, variants, túnels etc. etc. com ja ha estat perfectament explicat pels mitjans de comunicació. A mi em sembla que el balanç és bo, és positiu. Sense cofoismes ni autosatisfacció ja que queden moltes coses per a fer i nosaltres, els socialistes catalans i gironins voldríem anar encara molt més enllà en pròximes legislatures. Ara, aquest govern de Zapatero ha estat millor que els anterior del PP. Clarament millor. I si comparem la seva executòria i posicionaments polítics amb Rajoy i els seus, no hi pot haver dubte pels ciutadans d’aquest país, que han comprés que els Acebes i Zaplanas no ens interessen en el govern. Després de quatre anys tal vegada no es pot dir que la nota per al govern de Zapatero no és d’Excel·lent; però un aprovat alt o un notable em sembla que se’ls mereix, tenint en compte en quines condicions ha hagut de treballar. Tot plegat ajudarà, crec jo, a decidir als ciutadans a qui votar per governar Espanya el dia 9 de Març, cosa que potser dependrà dels vots dels catalans i els gironins. *Lluís Maria de Puig Candidat al Senat pel PSC President del Consell d’Europa