Estem vivint en l’actualitat una de les ofensives més ferotges contra la llengua pròpia de Catalunya. En moments en què la societat catalana comença a reclamar amb tota normalitat, però també amb contundéncia, els seus drets com a poble lliure – entre ells el deure lingüístic del català i la disponibilitat lingüística, que ha de permetre una efectiva igualtat de condicions i tracte entre el català i el castellà – s’incrementa el brogit mediàtic que impulsa la mentida i la manipulació a gran escala, per tal que es visualitzi una imatge molt distorsionada de la realitat : el miratge de la discriminació del castellà a Catalunya. De fet, a hores d’ara, estem patint una veritable impunitat contra la llengua catalana. Els catalanoparlants ens trobem en un estat d’indefensió flagrant. Els nostres drets lingüístics són menyspreats, ridiculitzats i, a voltes, vulnerats; però a més a més, a sobre se’ns vol fer creure que nosaltres som uns dictadors que imposem el català a tort i a dret : la institucionalització del cornuts i pagar el beure . Ara i aquí no hi ha dubte que qui manté que es persegueix el castellà a Catalunya no sap que succeeix a casa nostra.