En aquests moments a casa nostra les inversions en carreteres són 300 superiors a la despesa per potenciar la mobilitat sostenible. Aquesta realitat tan nociva comporta uns hàbits i unes conductes molt poc evolucionades.Així,caldria tenir molt en compte que un 50% de la població catalana no disposa de carnet de conduir i que un 65% dels treballadors no tenen accés a un vehicle privat per desplaçar-se a la feina.No pot ser es fomenti un model de mobilitat discriminatori : un model econòmic classista,antiquat ,improductiu i contaminant. En síntesi, la mana de voluntat política per donar un suport clar al transport públic implica la imposició d’una filosofia de vida injusta i insostenible, és a dir,sense futur Fins quan s’allargarà aquesta situació?