La Federació gironina de CDC ha celebrat aquest divendres una jornada sectorial sobre infrastructures a les comarques gironines, amb el propòsit d’escoltar, debatre i fer propostes, amb agents socials, econòmics i polítics. Eudald Casadesús, diputat de CiU al Parlament de Catalunya i president de la Federació de CDC a les comarques gironines posa en marxa amb aquest debat sectorial un dels objectius que s’ha marcat per aquesta legislatura “planifiquem el nostre treball en diverses línies d’actuació com són les parlamentàries o altres, però prioritzarem el nostre compromís amb les comarques. D’aquesta manera elaborarem unes bases estratègiques que garanteixin, facilitin i impulsin el coneixement, el progrés social i l’econòmic de les nostres comarques”. Amb aquesta voluntat es presenta el primer diàleg sectorial que té com a objecte d’estudi i anàlisi les infraestructures, que, si per una banda han posat de manifest un col·lapse a Catalunya, pel que fa a Girona i les seves comarques la situació encara és molt pitjor. Tal i com s’ha denunciat en diverses ocasions des de CiU “no hi ha cap Pla estratègic pensat des de Girona que doni respostes a les inquietuds dels ciutadans: Necessitem pensar, analitzar les oportunitats, reflexionar sobre la millor manera d’aprofitar-les per augmentar la competitivitat de les nostres comarques.” Josep Lluís Giménez, Director General d’ACESA ha insistit en la qualitat de les infraestructures, segons ell aquest és el punt més important un cop superats els problemes de la manca de sòl i la manca d’un gran capital inversor “la qualitat es sustenta amb tres eixos que són la construcció que ha d’estar feta amb bons materials i bona tècnica, la gestió de l’obra i el fet que aquesta obra doni satisfacció a les espectatives que ha suscitat”. Ramon Tremosa, doctor en economia i autor de nombrosos llibres que analitzen amb dades empíriques i indicadors diversos el maltracte fiscal cap a catalunya, ha destacat la importància de tenir unes infraestructures de qualitat pel desenvolupament econòmic i social d’un país. Ha senyalat que “en literatura econòmica un dels principals indicadors ve donat de la divisió entre capital públic i caital privat d’una determinada zna; pel que fa a Catalunya aquesta xifra la situa com a el territori menys dotat d’Espanya, un 10%, mentre que en la part meridional de la península se sol situar a l’entorn d’un 25%”. També ha destacat que “això no representaria un problema si s’equilibrés la inversió, ja que està demostrat que com més baixa és la xifra resultant de la divisió entre capital públic i privat, la inversió té un impacte molt més alt i profitós”. Tremosa ha denunciat l’anacronisme del govern central que preveu les xarxes d’infraestructures com si Espanya fos una illa, sense tenir en compte les necessitats d’un segle XXI immers en la globalització en la necessitat d’obrir-se a nous mercats. Pere Macias ha obert la seva intervenció reclamant el “dret a decidir”, ha explicat que estem en un temps d’amenaces, “una de les amenaces de Catalunya és que representem un 15% de la població d’Espanya, aportem un 18% del PIB , i la inversió que hem rebut no supera el 15% i això en molt poques ocasions.” Macias també s’ha referit a “l’Estat planifica unes xarxes invasores, com per exemple AENA pel que fa els aeroports, segons les quals Madrid és l’eix central i prioritari de totes les inversions i condemna la resta d’aeroports a ser aeroports de segona, l’únic cas al món”. Ha tancat la Jornada Jordi Xuclà, cap de llista de CiU al Congrés per les comarques de Girona que ha remarcat que “hem d’aconseguir que en aquesta propera legislatura es cancel·li definitivament el deute que pateix Catalunya i molt concretament les comarques gironines en infraestructures; no oblidem que Girona desgraciadament continua essent la demarcació de l’Estat on menys km d’autovia es construeixien, però encara més, el ritme de construcció és exasperant essent des de 2002 fins ara de 4,2 km per any mentre que en altres arriba a 60 km per any” Amb aquesta intenció, per tal d’establir un diàleg viu entre els sectors estratègics gironins i els experts que aporten el fruit de les seves investigacions i posen sobre la taula les necessitats més urgents a la llum dels indicadors i les experiències d’altres regions que s’han trobat en situacions semblants, CiU ha convocat el primer diàleg sectorial parlant d’infraestructures. CiU considera que és del tot urgent redactar un acord estratègic del gironès que combini criteris, visions de mobilitat i de promoció econòmica adaptats als recursos i potencialitats de l’entorn d’influència. Ben al contrari, les indefinicions, projectes pendents i estudis a mig fer obren un mar de dubtes i el temor de perdre una oportunitat única per a la competitivitat gironina.