Ja hi tornem a ser; ja ha arribat el període tant esperat per els polítics, que els corromp el desig de poder; tots ens volen fer combregar amb rodes de molí prometent allò que ja saben que no acompliran, per intentar captivar el vot del cuitada incaut i indecís de la seva opinió política, resultat que ja esta escalivat d’altres experiències electorals viscudes amb tots els colors polítics. Comprovant, una vegada més, que tots els candidats lluiten per solucionar el seu problema, que no es el mateix de la resta dels ciutadans quan es té el poder. Tots ens volen donar gat per llebre, volent fer-nos creure en miracles, que amb set pans i set peixos poden apaivagar la fam de la humanitat; rebaixar impostos i crear llocs de treball dintre de les institucions governamentals a càrrec dels pressupostos generals que els ciutadans han de fer possible proveir amb els seus impostos; això no s’aguanta per enlloc! Igual com dir que s’han creat tres milions de llocs de treball, quan Espanya contínua amb 2’5 milions d’aturats des de fa molts anys. D'on ha sortit tanta gent, quan en aquest país les dones gairebé havien deixat de parir i es tenia el temor que la Seguretat Social fes fallida per manca de cotitzacions “joves” i molta gent gran a les empreses? Què és el que no s’ha controlat prou bé, la immigració? Això ja es vell, i les perspectives de solució no es veuen tant fàcils. I això vol dir que tenim problema per temps. Per altre banda, tenim aquell sector que, desprès de quatre anys, encara no ha paït el seu gripau i continua amb els peus dintre de la “samal”,(no la galleda), esclaus de la intolerància, prepotència, arrogància i despotisme ideològic del Sr. Aznar i de tots els seus deixebles, intentant captar vots provocant l’enfrontament de cultures dintre del país, que es regeix per una sola Constitució, que reconeix els drets que els estatuts atorguen a cadascuna de les comunitats o Nacions que formen el conjunt de l’estat, aprovats per els parlaments i el Congrés dels Diputats, però que el govern central no respecta ni compleix els seus compromisos, principalment amb Catalunya. Crec que en aquests propers comicis, tant pel Govern d’Entesa de la Generalitat de Catalunya com pel PSC en particular, seria convenient marcar els termes parcel·lars amb el PSOE, procurant tenir veu i vot a Madrid, sempre tenint en compte que, de PP, res de res. I no menysprear CIU; des del port de Fraga enllà, no esperem que ens donin gaire res, tot al contrari. I és per això que cal tenir els peus ben ferms a terra (a la nostre terra!), que espero que el Sr. Montilla no faci pota de fusta a l’hora de la veritat.