L'Agrupació de Salt té representació a les llistes pel Congrés per a les eleccions de 2008. La companya Margarita d'Arquer és la número 4 de la llista al Congrés de Diputats. També de l'Agrupació de Salt, com a tercer suplent, hi ha Alfons Jiménez. I com a primer suplent, i representant també de les Joventuts Socialistes, David Maldonado. Montse Palma, diputada des de l´any 2000, tornarà a ser cap de llista del PSC al Congrés per les comarques gironines. Així ho va aprovar ahir el Consell de Federació del PSC, que també va confirmar la repetició d´Àlex Sáez com a número dos de la llista. És en la candidatura per al Senat on hi ha novetats, degudes al compliment de la llei d´igualtat. L´actual senador Rafel Bruguera deixa el lloc a Pepa Celaya, regidora a Blanes, i el també senador Lluís M. de Puig es manté com a candidat. El PSC ha apostat finalment per la continuïtat en l´elaboració de les llistes al Congrés, de manera que Montse Palma repeteix coma a cap de llista i Àlex Sáez, com a número dos. Són els dos únics diputats gironins del PSC, que aspira a aconseguir el tercer escó per la demarcació amb la incorporació de Juli Fernández, portaveu del PSC a l´Ajuntament de Palafrugell, en el número tres de la candidatura. La resta de la candidatura la formen, per ordre, Margarita d´Arquer, regidora de Salt; Ramon Roqué, alcalde de Sant Joan de les Abadesses, i Esther Pagès, alcaldessa de les Preses. L´única novetat destacada entre els candidats socialistes per a aquestes generals és la de Pepa Celaya, regidora de Blanes, que ocuparà el lloc de la terna de l´Entesa al Senat que fins ara corresponia a Rafael Bruguera, actualment senador. La llei d´igualtat de gènere obliga a la presència de dones en llocs destacats de les candidatures. En el cas de les ternes al Senat, almenys un dels tres candidats ha de ser dona i el dubte pel que fa a l´Entesa (són tres senadors per Girona) era si el lloc l´hauria de deixar Lluís M. de Puig o Rafel Bruguera per permetre l´entrada d´una dona, donat que l´altre soci de coalició amb possibilitats de sortir escollit, ERC, ja fa temps que ha decidit que Miquel Bofill repeteixi de candidat. Finalment, De Puig torna a ser candidat i Bruguera figura com el seu substitut. Si l´Entesa revalida els tres senadors, és probable que De Puig i Bruguera es reparteixin la legislatura entre els dos (a raó de dos anys cadascun). Essent senador, De Puig podria aspirar a algun càrrec de responsabilitat en el Consell d´Europa. La primera secretària del PSC a les comarques gironines, Marina Geli, va destacar ahir que el PSC és el partit de l´esquerra que està en condicions d´aconseguir que el PP no guanyi les eleccions. Geli va defensar que els socialistes tenen molts elements per demostrar que s´ha fet la feina ben feta i va insistir en «la necessitat» que el PP no recuperi l´escó per Girona. Més enllà de què els noms de la llista del Congrés i del Senat ens inspiren veritable confiança, i fins i tot de no poder-nos estar de dir que la bona tasca de l´Agrupació de Salt, i també del bon funcionament socialista de l'Ajuntament a la ciutat de Salt, ha estat reconeguda, hem de dir que allò important, allò que veritablement ha de marcar diferències són les propostes socialistes per a un nou mandat de quatre anys que demandem a la ciutadania. Saber fer de la preocupació pel medi ambient i pel progrés quelcom no contradictori. Incidir de manera obstinada molt més encara, en la millora de la sanitat, i dels serveis socials, desenvolupant amb força lleis com la de dependència. No deixar de preocupar-nos mai pels drets civils. Aquesta legislatura de Zapatero ha estat exemple de preocupació per a les llibertats. Continuar proporcionant solucions i honradesa en el treball. Els temps econòmics que s´acosten poden resultar per conjuntura internacional menys plàcids, però els governs socialistes, amb Pedro Solves al capdavant, han demostrat solvència en aquest camp i constratada solidesa. S´ha sentit moltes vegades que tots els polítics són iguals. Això no és cert. Bush en els EUA ha deixat una petjada que serà difícil d´esborrar i la invasió de l´Iraq, a la qual Aznar va donar suport, no és només un crim en contra de la humanitat que es cobra vides a diari, sinó una ferida en el marc internacional. A mitjan segle XXI, pot existir una societat basada en la diferència, el respecte envers les identitats diverses, amb un fort Estat del benestar, i una sanitat pública solvent, així com progrés i respecte per al medi ambient. O bé pot construir-se una societat, la de la dreta, amb injustícies socials enormes provocades per un totpoderós mercat, alhora que un clima d´unidireccionalitat en valors, en què les diferències identitàries, també és clar la catalana de la qual no podem prescindir, siguin vilipendiades com ho foren, recordem, durant els governs d´Aznar, que per altra banda foren possible gràcies a un pacte del PP amb CiU en el Majèstic. En això no es pot regatejar. Vota Zapatero! Vota socialisme!