El Girona sempre podrà dir, amb orgull i el cap alt, que el seu debut a la màxima categoria del futbol estatal es va resoldre a Montilivi amb un empat a 2 contra l'Atlètic de Madrid, un rival punter a Espanya i Europa que, a més de tenir una gran nòmina de jugadors a la seva plantilla, llueix una fe inherent que el fa únic.
De fet, aquesta perseverança i entrega dels matalassers ha estat l'únic factor que ha impossibilitat avui al vespre la victòria dels de Pablo Machín, molt més brillants futbolísticament que els madrilenys. Esperonats per un Montilivi ple fins a la bandera que estrenava les grades supletòries del Gol Nord i Preferent, els jugadors blanc-i-vermells han sortit amb el peu enfonsat a l'accelerador i ben aviat han disposat d'ocasions llunyanes a càrrec de Granell i Aday. La superioritat inicial dels de casa s'ha confirmat al 22', quan l'uruguaià Stuani, sense sort durant la pretemporada però un autèntic caçagols avui a Girona, ha batut el porter amb una bona rematada nascuda arran d'una mil·limètrica centrada de Granell. La diana ha fet desfermar l'afició, que encara ha embogit més tres minuts després, quan el 'xarrua', lluny de conformar-se en ser el primer golejador del club a la màxima divisió espanyola, ha tornat a mullar mitjançant un nou cop de cap. A partir d'aquí, la bogeria col·lectiva s'ha engalanat amb banderes, càntics des de les grades i bon joc dels locals a la flamant gespa, una proposta que podria haver deixat el partit vist per sentència si el tir intencionat Portu a les acaballes del primer període no s'hagués topat amb una mà miraculosa d'Oblak.
Aquesta superioritat també s'ha fet palesa durant els primers minuts de la segona part, tot i que l'Atlètic ha anat traient el cap amb aparent timidesa. Muniesa i Borja, pels gironins, i Griezmann i Correa, pels de Diego Simeone, han acaronat el gol amb aproximacions enverinades, un intercanvi de cops que semblava que s'esvairia al 66', quan l'àrbitre ha expulsat Griezmann per doble amonestació: primer per fingir una pena màxima i, poc després, per protestar. Aquesta vermella posava les coses molt de cara per als de Machín, però és precisament en aquest punt quan la casta dels matalassers, quan el seu ADN competitiu marca de la casa, ha tret el cap reforçat amb l'entrada de Correa, Vietto i Gaitán. El primer dels quals ha encaminat la igualada amb una brillant acció individual, mentre que el central Giménez, a falta de cinc minuts, ha traduït el coratge visitant amb una rematada que ha trobat xarxa. Amb l'empat a l'electrònic, el partit, enfollit i trencat, es podria haver decantat cap a qualsevol de les dues bandes, però l'espectacle ja no ha hagut de cantar, o lamentar, cap diana més.
Autor: J.N/ GN