Neix una entitat per blindar el dret a fer servir el castellà

Una associació intentarà blindar l'ús de l'espanyol arreu de l'Estat amb una iniciativa legislativa popular. Es tracta de l'entitat "Hablamos español", sorgida de la unió d'associacions de les comunitats autònomes amb llengües cooficials, que reivindica el dret a fer servir i ser educat en llengua espanyola.

L'entitat posa l'accent en els sistemes educatius de Catalunya, el País Basc, les Balears, Galícia o la Comunitat Valenciana, assenyalant que sota l'etiqueta de "normalització lingüística", "plurilingüisme" o "trilingüisme", la llengua espanyola està retrocedint en favor d'altres llengües.

Per posar fi a les diferències territorials i defensar l'ús del castellà, el grup ha redactat una proposta de llei que arribarà al Parlament espanyol en forma d'iniciativa legislativa popular (ILP) i que pretén "garantir els nostres drets lingüístics, respectant els dels parlants de les llengües cooficials", indica "Hablamos español". Marita Rodríguez, de l'Associació per la Tolerància i integrant de la nova plataforma, detalla que el document es presentarà a la mesa del Congrés i que un cop acceptada, començarà a córrer el temps per aconseguir abans de nou mesos les 500.000 signatures de suport que fan falta perquè es tramiti.

Rodríguez assenyala que el text redactat no busca en cap cas retallar drets a les persones que parlen altres llengües, sinó "restituir els dels hispanoparlants" i "trencar les fronteres lingüístiques" que s'han generat en els darrers anys, per garantir, per exemple, que si algú canvia de lloc de residència, podrà mantenir els seus fills escolaritzats en castellà.

Entre les peticions de la plataforma, hi ha que hi hagi línies educatives per estudiar totes les assignatures en espanyol a tot l'Estat, també en les autonomies amb una altra llengua, que s'abordaria com a assignatura. També reclama més presència del castellà en hospitals, documents oficials i indicacions a la via pública; que l'atenció al ciutadà en les comunitats amb dues llengües sigui plenament bilingüe; "que la cultura en espanyol deixi d'estar exclosa de la vida oficial" o la reintroducció en l'àmbit oficial dels topònims en espanyol "de llarga tradició històrica". A més, reivindiquen que en cas de sol·licitar un ajut públic no s'exclogui ni es penalitzi l'ús del castellà.

Autor: Redacció