Ferran Roquer: “Ens hem d’anar posant al cap que cal dotar el poble de serveis per a la gent gran”

El municipi altempordanès de Borrassà solucionarà en breu els seus problemes d'abastament d'aigua potable amb la posada en marxa d'una planta pionera. Amb aquesta mesura es complirà un dels grans deures pendents del poble, tot i que encara hi ha altres objectius anotats a la carpeta de l'equip de govern. Un dels quals és l'ampliació de l'escola, que es preveu que es finalitzi l'any vinent, mentre que també aflora la idea, de forma més incipient, de la creació d'un centre de dia per a la gent gran: "Cal que dotem el municipi d'algun servei perquè la gent pugui envellir a Borrassà", explica l'alcalde Ferran Roquer.

Com definiria la situació actual del municipi?
Ferran Roquer: Espero que el poble transmeti una bona imatge cap a fora, sobretot perquè és un municipi que ha sabut mantenir la seva manera de fer, la seva estructura i idiosincràsia. Borrassà disposa de tots els serveis, amb una gran escola, per exemple, i va saber resistir durant l'època del 'boom' de la construcció, no va créixer desmesuradament. De fet, que el poble no creixés va ser una de les primeres decisions del nostre equip de govern, la qual cosa ha permès que ara Borrassà sigui un lloc amb identitat, tranquil i amb molta relació entre els seus veïns.

Parla de l'època de la bombolla immobiliària. Borrassà les va veure venir?
F.R. Borrassà aleshores va tenir molta pressió urbanística. Estem parlant d'un poble molt proper a Figueres, i va arribar al moment en el qual pel preu d'un pis a la capital podies tenir una casa amb jardí a Borrassà. És per això que molts constructors volien venir al municipi a fer urbanitzacions, i fins i tot en algunes ocasions alguns volien fer això portant la llei al límit. Però des de l'Ajuntament mai vam voler jugar a aquest joc, des del primer moment vam tenir clar que si creixíem per sobre del nivell de persones que el poble podia integrar Borrassà es despersonalitzaria. Per evitar-ho vam fer dues modificacions de planejament per restringir l'edificabilitat, amb l'objectiu que el sòl de Borrassà no fos atractiu a l'hora d'especular.

I de fa uns anys al present: la planta potabilitzadora és el gran deure pendent?
F.R. Un dels grans deures pendents és la potabilització de l'aigua, podem dir que és el gran deure pendent, sí. En aquests moments la planta ja està instal·lada i restem a l'espera que Endesa connecti la llum. La seva posada en marxa ha de ser imminent, tot i que quan es posi en funcionament no es farà directament a la xarxa, sinó que es mantindrà durant tres mesos en proves per comprovar la seva salubritat.

Paral·lelament hi ha la redacció del projecte per portar l'aigua de Boadella fins al poble.
F.R. Exacte. Per poder portar aigua d'una xarxa no contaminada a Borrassà, en aquest cas el Pantà de Boadella, vam sol·licitar una subvenció a l'Agència Catalana de l'Aigua. En aquests moments ens trobem en el procés de redacció d'aquest projecte, que esdevé una segona solució: és a dir, amb la potabilitzadora haurem aconseguit netejar l'aigua de nitrats mentre que l'aigua del pantà ens permetrà tenir aigua sempre. Calculem que les dues mesures estaran operatives, alhora, l'any vinent.

Més enllà d'aquests projectes quins altres objectius es volen abordar?
F.R. Un dels projectes més importants és l'ampliació de l'escola. Es tracta d'un centre en el qual s'hi han anat posant aules i fent millores d'ampliació, la qual cosa estava bé tenint en compte que es feien en un context on no hi havia recursos, però ha arribat un moment en què hem de posar el centre en consonància amb els serveis homologats que requereix una instal·lació de les seves característiques. Per aconseguir això ens fan falta un parell d'aules més i uns nous lavabos pels nens d'infantil, unes obres que es faran aquesta tardor –l'adjudicació serà probablement aquest estiu- i que es preveu que acabin el 2018. Aquests treballs, juntament amb totes les obres que s'han anat fent des del 2003, ens deixaran una escola de primer nivell. Ara bé, a part d'aquest, tenim més projectes en ment.

Vostè dirà.
F.R. No sé si serà en aquesta legislatura o la següent, però considero que ens hem d'anar posant al cap que hem de dotar el poble de serveis per a la gent gran. Borrassà té unes 380 persones de més de 60 anys censades –d'un total de 710 habitants-, és per això que cal brindar algun servei perquè la gent pugui envellir a Borrassà, parlo d'algun centre de dia o un concepte similar. És a dir, el que volem és que les persones que són grans puguin viure a casa seva, fins i tot conviure amb els seus, però que també puguin disposar d'un centre on puguin tenir totes les seves necessitats cobertes, ja sigui rehabilitació, higiene, cura personal... És una idea incipient però hi estem treballant, considerem que és cap a on hem d'anar.

Cap a on aneu, també, és cap a l'ús de les noves tecnologies. La nova aplicació de servei ciutadà marca el camí de la nova política?
F.R. Una part de la nova política, sens dubte, està relacionada amb la participació ciutadana, i les noves tecnologies, com ara l'aplicació de Borrassà, contribueixen precisament a millorar aquesta participació. Als pobles petits sempre ha existit aquesta comunicació perquè som molt pocs els qui hi vivim, ens coneixem entre nosaltres, però també és veritat que amb aquesta eina tot plegat es fa molt més pràctic. Un exemple és la comunicació d'incidències: ara és molt més fàcil explicar-ho i això ens ha permès agilitzar i millorar els processos interns per solucionar els problemes. De moment la valoració és bona, crec que s'hauria de fer servir més però això és una tendència que s'assolirà a la llarga.

Borrassà té durant l'any diverses fires i actes. Fins a quin punt són importants aquests esdeveniments en un municipi petit com el seu?
F.R. El dinamisme cultural és un dels nostres grans actius. Aquests actes, des de la Fira de l'Allioli organitzada per l'Associació de Veïns i Amics de Creixell fins a la Fira de l'Espàrrec o la Fira del Corpus, per exemple, contribueixen a fer vida de poble. És a dir, són uns actes transversals que compten amb la participació de tothom: des dels més grans fins als més petits i des dels que fa més temps que viuen al poble fins als que han arribat fa poc. D'aquestes iniciatives en fem moltes i les valorem molt positivament, ens ajuden a cohesionar-nos socialment.

Ha parlat de l'escola i d'un futur concepte de centre de dia. El Borrassà del demà que s'imagina és un poble que ha de tancar precisament aquest cercle generacional?
F.R. Sí. El Borrassà del futur ha de ser un Borrassà que tanqui el cercle i un Borrassà que no perdi la manera de fer dels borrassanencs, que no perdi la seva idiosincràsia i que mantingui la solidaritat entre els veïns.

Compagina l'alcaldia amb la direcció dels Serveis Territorials d'Empresa i Coneixement a Girona i la presidència del Consell Comarcal de l'Alt Empordà. Escolti, com ho fa?
F.R. El més important és tenir bons col·laboradors. En el cas de Borrassà, per exemple, l'equip de govern està compost per set persones, però a part d'això hi ha tot un conjunt de persones que treballen i col·laboren i que resulten fonamentals. A vegades les coses no són buscades sinó que són sobrevingudes, venen rodades i és així, però en qualsevol cas les meves jornades acaben al voltant de les deu o quarts d'onze de la nit, una tasca llarga però que al cap i a la fi em fa sentir content perquè crec que l'Ajuntament funciona i fa les coses bé.

Autor: J.N/ GN