Cada llar gironina es gasta una mitjana de 410 euros mensuals en compres i d'aquests diners entre un 30 i un 40% es destinen a productes quotidians com alimentació o neteja i higiene, segons conclou un estudi que analitza l'oferta comercial de la ciutat i els hàbits de compra i consum dels gironins. 'L'estudi de noves oportunitats i jaciments d'ocupació del sector del comerç a Girona' fa la funció de 'radiografiar' la situació comercial de la ciutat així com les demandes dels consumidors i conclou que la participació de cadascun dels sectors del comerç a la ciutat és globalment equilibrada però que hi ha barris on aquesta situació canvia i provoca que els veïns s'hagin de desplaçar a altres zones de Girona per fer les compres de determinats productes. En total, a la ciutat de Girona hi ha 297.970 metres quadrats de superfície destinats a botigues de tots els sectors. Dels 2.195 establiments que hi ha, la majoria vénen productes de primera necessitat, com aliments, que en són 549, seguits per les botigues d'equipament per les persones, que n'hi ha 465. A l'altre cantó de la moneda s'hi situen els establiments de comerç mixt i els d'automoció i carburants. Pel que fa a superfície, la majoria de metres quadrats són per les botigues d'equipament per la llar i les d'alimentació. Malgrat l'estudi conclou que globalment Girona 'té prou oferta comercial per satisfer les necessitats dels gironins' i que hi ha participació de tots els sectors del comerç, també detecta que analitzant la situació per barris només els més cèntrics o comercials gaudeixen de tots els productes que necessiten mentre que n'hi ha altres que tenen 'dèficits' i que es veuen obligats a desplaçar-se per comprar determinats productes. És el cas, per exemple, dels barris de Can Gibert, Montjuïc o Vila Roja. 'Hi ha poca oferta, en pocs establiments que, a més, són de mida petita', conclou l'estudi que alerta que si els veïns s'han de desplaçar per fer les seves compres es pot produir un fenomen de 'desertització comercial' en determinades zones de la ciutat'. Un exemple és la compra de productes fresc en l'alimentació que un 21% dels gironins compren fora del seu barri. Per aquest motiu, la tinent d'alcalde de Desenvolupament Local i Promoció de la Ciutat, Cristina Alsina, ha explicat que l'estudi serveix per fer un diagnòstic de l'estat del comerç a la ciutat i establir un full de ruta per determinar quines actuacions han de dur a terme des de l'ajuntament. Alsina ha concretat que les dades serviran, per exemple, per assessorar els emprenedors que vulguin situar un comerç a la ciutat perquè sàpiguen quines demandes hi ha en cada barri. Establir un pla de dinamització del comerç per les zones de la ciutat, concretar un pla d'ordenació o definir un pla d'equipaments concrets són, segons Alsina, altres de les funcions que permetran el pla. El 58% del total de la superfície comercial de Girona estan situats entre els barris de l'Eixample, Devesa Mercadal i el Barro Vell, i tenen el 62% dels establiments. Tot i això, l'estudi afirma que les botigues són de superfície petita que es troben per la mitjana de la ciutat. Segons el responsable de l'estudi, Ignasi Fiesta, aquesta dada 'no és bona' perquè provoca que 'els comerciants hagin de fer ús de la imaginació per encabir-ho tot en l'espai que tenen'. Tot i això, Fiesta conclou que 'hi ha poques diferències entre els desitjos i la realitat dels ciutadans de Girona' i que, globalment, 'els gironins estan contens amb l'oferta que tenen'. El punt de vista dels consumidors L'estudi també té una segona part on s'ha analitzat mitjançant enquestes a 379 ciutadans de Girona els hàbits de compra i consum. En aquest sentit, conclou que els gironins prefereixen comprar el producte fresc al Mercat Municipal, que té la major quota de venda de fresc, que es situa en un 42%. Pel que fa a la botiga tradicional, manté la major quota de mercat en sectors com l'equipament de la llar (43%), l'equipament de la persona (62%) i lleure i cultura (un 55%). El productes d'alimentació envasada, higiene personal i drogueria se solen comprar en els supermercat (en un 85%). D'altra banda, la majoria de les compres de productes de primera necessitat, el 68%, el fan al mateix barri mentre que això canvia en les compres d'equipament per la llar, equipament per la persona i lleure es fan a barris diferents. La majoria, van a comprar als barris del centre. Referent a les 'fuites', els ciutadans que van a comprar a altres zones, de fora de Girona, la tendència dels gironins és desplaçar-se cap al sud, com Salt i Barcelona, i pocs es dirigeixen a ciutats del nord com Figueres o Banyoles. A més, el que més valoren els consumidors són el preu, la qualitat i el tracte personal seguit de la neteja de l'entorn i la rapidesa del servei. A l'altra banda hi ha les facilitats de pagament, la presentació de novetats, la senyalització i la informació, que són els menys valorats. Per tot això, l'estudi proposa a l'ajuntament que treballi en incrementar les dimensions dels establiments, situar equipaments comercials necessaris en barris que pateixen cert dèficit, fomentar la concentració comercial en àrees denses, crear entorns urbanístics facilitadors de la funció comercial com la mobilitat, fomentar la dinamització comercial i el treball agrupat dels comerciants i definir el model de comerç desitjat per la ciutat.