Notícies més llegides




Entrevistes


Olot

Josep Maria Corominas: “El Firal es farà durant aquest mandat i es farà bé, serà una obra molt ben feta”

Entrevistes  -  24/05/2017  -  20:22

L'Alcalde d'Olot passa balanç de la situació actual de la ciutat i reitera que després de deixar el càrrec continuarà "absolutament involucrat" en el projecte


Josep Maria Corominas - J.N/GN

Josep Maria Corominas - J.N/GN



Mia Corominas





L'alcalde d'Olot, Josep Maria Corominas, es troba a l'equador del seu segon i últim mandant al capdavant del consistori garrotxí. Un moment, aquest, rellevant per diferents motius: per l'inici d'un nou Firal que ben aviat ja executarà els primers treballs; per la consolidació d'una oferta cultural inclusiva cada vegada més reconeguda o per una ferma aposta pel model sostenible que no deixa de recollir guardons arreu. Més enllà d'aquestes realitats, però, també hi ha qüestions sense resoldre, com ara la variant d'Olot: "Mai hi havia hagut tan de consens al territori, des de la rotonda de Les Lloses fins a la rotonda de Can Minguet", diu Corominas.

La consulta sobre els correbous i la participació de la ciutadania en la presa de decisions del nou Firal marquen el camí de la nova política?
Josep Maria Corominas. Sí, en els ciutadans els agrada poder participar en les decisions, fer-ho en totes és absolutament impossible, però els agrada sentir-se partícips de les més rellevants. Als responsables polítics de l'Ajuntament, d'altra banda, ens resulta molt útil rebre el suport o també les contrarietats dels olotins, això ens ajuda a prendre les decisions. Ara bé, no només adoptem aquest vincle a través de les grans consultes, sinó que també continuem fent tota una feina de contactes permanents amb la societat, com ara el fet d'anar als barris a explicar projectes i actuacions i a reunir-nos amb la gent.

El repte pendent en les grans consultes és incentivar la participació?
J.M.C. Per suposat, volem arribar a participacions més altes. En el cas del correbou (18%), en el qual hi va haver molta mobilització, la participació va ser més alta que en el Firal (13%), on va baixar una mica. Tant de bo ens acostuméssim a fer consultes dos o tres cops l'any amb una participació similar a la que hi pot haver en unes eleccions municipals, però això, en aquests moments, és una utopia. De moment, nosaltres seguirem fent consultes i estimulant la participació a través d'un model que permet respondre des de casa amb l'ordinador i amb punts de suport per als qui no tenen molts coneixements d'informàtica. És precisament aquest model de consulta telemàtica la que ha de servir per incentivar la participació en un futur, sempre garantint que no es pugui manipular el vot, òbviament.

El proper repte d'aquesta índole són els pressupostos participatius. Què n'espereu?
J.M.C. Hi ha diverses consideracions a fer, en aquest punt. En primer lloc volem que els ciutadans hi participin, ens agradaria que les decisions preses no fossin sobre coses anecdòtiques, sinó en relació a obres de més pes. És per això que en aquests moments estem redactant un reglament, seguint el model que implanta Vic, en el qual la ciutat es divideix en diverses zones i cada any els pressupostos participatius se centraran en alguna d'aquestes parts.

Els problemes quotidians, allò que gairebé és imperceptible als ulls, és el que preocupa més els olotins?
J.M.C. Sí, a nosaltres ens agrada molt explicar grans coses però al final el ciutadà t'acaba parlant de la canal, del pas de vianants o fins i tot dels problemes veïnals. El dia a dia de la ciutat és molt important, volem que la gent, quan passegi, se senti bé i vegi coses que li agrada, que noti el bon ambient i pugui gaudir de les activitats que es fan a la ciutat.

El nou Firal ha d'ajudar a enfortir totes aquestes sensacions que comenta.
J.M.C. Se n'ha parlat durant molts anys i ningú s'ho creia, però nosaltres ens hi hem posat. És un projecte molt gran i important per a la ciutat, el Firal sempre havia estat el cor d'Olot i ara el trobem molt desballestat i amb serveis que no són els adequats. Farem una obra molt ben feta, ens trobem a poques setmanes de les obres i garantim que es farà durant aquest mandat i que es farà bé.

El calendari de les obres el preocupa?
J.M.C. Hi ha molts condicionants en aquest calendari. Demà dijous, en el ple, aprovem definitivament el projecte, les contribucions i el plec de clàusules per la licitació, que es farà a finals de juny o a principis de juliol. A partir d'aquí l'empresa adjudicatària ja podrà començar a fer actuacions, tot i que nosaltres els demanarem que volem mantenir tota la part central del Firal i els carrers fins després de les Festes del Tura.

Després de les Festes el treball sí que s'accentuarà de manera més ràpida. Sobretot a tocar de les cases, voreres i carrers, i compto que per Nadal ja actuarem a la part central del Firal, aleshores ja tindrem els laterals pràcticament enllestits. Aquesta part central estarà plenament operativa per a finals de la primavera del 2018 o inicis d'estiu, garantim que tota l'activitat es podrà fer amb absoluta normalitat. Per Festes del Tura de l'any vinent les obres ja han d'estar finalitzades, quedaran alguns detalls que es faran seguidament.

I d'una obra que està a punt de treure el cap a una altra que encara continua entre incògnites: la variant d'Olot. Quina és la seva situació a dia d'avui?
J.M.C. Sempre vaig dient el mateix: falta que algú posi els diners a través d'un sistema de finançament a l'ombra. Mai hi havia hagut tan de consens al territori, des de la rotonda de Les Lloses fins a la rotonda de Can Minguet, i quan ens donin permís l'anirem fent públic. Treballem conjuntament amb el Departament de Territori i Sostenibilitat, que té fins i tot moltes parts del projecte executiu redactades, i només falta això, que es trobi la manera de poder-ho finançar.

La solució passa perquè la Generalitat executi tot el recorregut?
J.M.C. Sí, fins i tot des de Madrid van reconèixer que ho ha d'executar una sola administració. En aquest sentit, seria la Generalitat la que ho executaria tot per més que la responsabilitat sigui compartida, falta que hi hagi un conveni entre els dos per desencallar la situació. Espero que no s'allargui més, m'agradaria que el context ja estigués desencallat, de fet, Olot és una capital d'una zona privilegiada amb una bona qualitat de vida i, en canvi, té un trànsit difícil que també perjudica a tota la comarca i els treballadors i visitants que hi arriben.

El que ja és una realitat són els treballs a les zones dels camps de futbol.
J.M.C. Exacte. Aquests treballs estan destinats, sobretot, al futbol base de la ciutat. Teníem queixes de l'estat dels vestidors i de la neteja i hi havia nois que havien d'anar a entrenar a altres llocs perquè no tenien espai, però ara ja podem garantir que tots els equips tindran unes instal•lacions fantàstiques, el manteniment de les quals s'integrarà a l'àrea d'Esports del l'Ajuntament.

Un dels reptes de l'Ajuntament és el de posar en consonància les infraestructures esportives amb el bon rendiment dels esportistes i clubs de la ciutat?
J.M.C. Sí, absolutament. A Olot tenim molts èxits esportius: des del tennis taula, on tindrem equip a Divisió d'Honor i un altre a Primera Divisió l'any vinent, fins a l'hoquei, la gimnàstica rítmica o els ja coneguts excel•lents resultats del Club Patinatge Artístic Olot o la Unió Esportiva Olot. Esportivament estem bé i això és bonic com a model de ciutat, ens obliga a destinar una part de les inversions a les instal•lacions. I si a més l'Olot acaba pujant a Segona B, que ho farà, adequarem l'estadi en termes de seguretat i altres necessitats.

Darrerament Olot ha impulsat l'EuroPace, un projecte innovador en eficiència energètica. Quin pes té el model sostenible a la ciutat?
J.M.C. Pràcticament cada setmana ens donen premis. D'aquí pocs dies, precisament, ens donen un guardó per la Xarxa Espavilada de Climatització de la Plaça Mercat. Tot això deixa clara la idea que el món haurà d'anar cap a una direcció d'eficiència energètica que des de la Generalitat ja s'impulsa i que fa que Olot aixequi la mà per ser una prova pilot en matèria de plaques solars, de punts de recàrrega del vehicle elèctric o de rehabilitació d'edificis, una línia que ens semblaria molt interessant de desenvolupar.

Ens trobem a l'inici d'aquesta nova etapa, però es tracta d'un model de ciutat i de societat que intentem definir. Hem de pensar que l'entorn d'Olot ens marca molt, des dels volcans fins a la seva vegetació, i tot això ha d'anar en consonància amb el respecte pel medi ambient. El tema de l'energia ha d'anar clarament enfocat cap aquí, hem de canviar i ens hem de convèncer que els derivats de fòssils contaminen i que hi ha altres fonts que es poden fer servir. Des de l'Administració hem de donar exemple, però al cap i a la fi la transformació ha de ser del conjunt de la societat, i estic convençut que els olotins i les olotines respondran.

Si parlem d'ocupació, i malgrat que les taxes d'atur d'Olot són de les més optimistes del territori gironí, encara queda feina per fer.
J.M.C. És una de les nostres prioritats. Volem que des del Mas les Mates ajudin a col•locar a les persones, però també volem que des dels instituts, en matèria de Formació Professional, parlin amb les empreses per veure quina formació és més necessària, o que des de l'Ajuntament s'impulsin iniciatives que posin en contacte empreses i professionals.
El nostre objectiu és el d'ajudar les empreses en tot el que puguem, volem que es quedin a la comarca i a la ciutat. I també treballarem per incentivar els sectors del turisme i del comerç, que passin coses perquè això generi activitat, vingui gent i, per tant, es puguin crear llocs de feina.
Hem de continuar treballant, però estem contents de com ens van les coses. L'altre dia, per exemple, ens van enviar un Índex de Competitivitat Comarcal elaborat per una fundació del Penedès i el resultats són optimistes: durant l'any passat vam passar del vintè lloc al quinzè de tot Catalunya. La Garrotxa té oportunitats, li queden moltes coses per fer però estem contents de com van les coses.

A nivell cultural destaquen festivals com Orígens, el Sismògraf o Lluèrnia. Olot ja ha fet els deures en aquest camí per oferir una aposta inclusiva?
J.M.C. No, hem d'anar avançant i anar consolidant aquesta aposta. Coincideixo amb el terme "inclusiu", crec que a Olot i a la Garrotxa ningú se sent exclòs de l'oferta cultural, tothom té oportunitats de participar en festivals o d'anar al teatre o al cinema, per exemple. És a dir, tothom pot trobar un moment que li permeti gaudir culturalment de la ciutat i del seu entorn.
Dit això, i insisteixo, cal seguir treballant. Volem insistir i millorar, volem fer que el Sismògraf sigui cada vegada més referent, que el Lluèrnia atregui cada vegada a més persones interessades en fer-hi un muntatge... Hem dibuixat una línia i l'hem de consolidar, fer-la créixer.

Sempre ha manifestat que aquest serà el seu darrer mandat. Es veu deixant la vara en una Catalunya independent?
J.M.C. (Riu). Sempre he dit que una de les meves il•lusions en presentar-me com a alcalde era la d'anunciar la independència de Catalunya des del balcó de l'Ajuntament. Ens hi anem acostant...
D'altra banda, vaig fixar un termini del meu exercici a l'alcaldia per una qüestió de convenciment personal i ètic i així ho compliré. Després, una vegada ja no sigui alcalde, continuaré absolutament involucrat en aquest projecte que vam definir tota una colla de gent i que penso que està transformant la ciutat. Ajudaré a qui faci falta, a un alcalde o a una alcaldessa que estic convençut que seguirà aquesta línia marcada. Tindrem un bon equip de govern, n'estic segur.


Autor: J.N/ GN





Comentaris (0)


La finalitat d'aquest servei és sumar valor a les notes i establir un contacte més fluid amb els nostres lectors. Els comentaris han acotar al tema de discussió. S'apreciarà la brevetat i claredat dels textos, i el bon ús del llenguatge: les males paraules i els insults no seran publicats


Comentaris a Facebook


Traducir con Google Translate

Bandera Inglaterra Bandera de España Bandera de Catalunya Bandera de Francia

Canal motor
Farmacias
Cronicas del congreso
Perpignan la Rayonnante
Tecnologia

radio en directo Radio en directo

radio en directo Radio en directo (Deportivo)

Gastronomia I Classificats


Imatges del dia



Enlaces de interes

Opinió


alt - Alejandro Fernández

Carles Enric

Alejandro y el momento histórico

El Partido Popular ha elegido a Alejandro Fernández como su candidato para las próximas elecciones...


alt - El presidente del PP de Cataluña, Alejandro Fernández

Carles Enric

PP y Ciudadanos deben ir juntos en las elecciones

El abandono del PSOE a sus votantes para mantener a Pedro Sánchez deja a su candidatura en una posi...