Un centenar d’estudiants budistes protesten contra la Mat!

Un centenar de persones s'han concentrat aquest matí davant la camioneta que, una vegada més, la companyia Red Eléctrica ha fet servir per trobar-se amb els propietaris expropiats per la MAT a Santa Coloma de Farners. Aquesta ha estat la concentració més nombrosa viscuda en les dues setmanes d'expropiacions arreu de les comarques gironines i s'han unit col·lectius diversos com estudiants de batxillerat i cicles formatius de l'IES Santa Coloma, membres de l'Ateneu Salvatge, veïns i membres de la plataforma No a la MAT i també membres de la comunitat budista Samye Dechi Ling, amb seu a la capital de la Selva, i que ha declarat obertament el seu suport als col·lectius 'antilínia'. Santa Coloma és el municipi on les actes prèvies d'expropiació s'han hagut de signar més lluny del poble, al polígon industrial que s'està urbanitzant als afores. Això no ha impedit que des de les nou del matí un centenar de persones s'hi desplacessin per escridassar els tècnics contractats per Red Eléctrica per fer les expropiacions de la MAT i acusar-los de 'lladres'. Rodejant d'un important dispositiu policial, els manifestants han demanat a la companyia que marxi del poble i han cridat consignes en contra de la línia de 400 KW. Les expropiacions que s'han fet aquest dimecres a Santa Coloma afecten al traçat principal de la línia –de Sentemenat a Bescanó- però Santa Coloma també es veurà afectada pel ramal que ha d'anar fins a la subestació de Riudarenes, el projecte del qual encara no està aprovat. Aquesta futura obra és la que especialment preocupa al col•lectiu budista que resideix a dues masies de Santa Coloma de Farners, ja que està previst que la línia els passi a prop de les cases. 'Estem a punt de començar una retirada de més de quatre anys i ens podem trobar que les màquines ens venen a destorbar i hem de tancar el centre quan ja hi ha gent que s'ha compromès a passar tot aquest temps amb nosaltres', ha explicat una de les membres de la comunitat budista, Ani Sherab. Sherab ha explicat que al centre hi poden arribar a viure 40 persones en èpoques de meditacions de llarga durada i que el ramal previst fina a Riudarenes els podria passar a uns 200 metres de les cases. 'Nosaltres defensem la terra i la vida i quan vam sortir al maig d'una llarga retirada ens vam enterar que es volia fer la MAT i ens vam posar en contacte amb la plataforma No a la MAT per donar-los suport', ha detallat. Una altra de les membres de la comunitat budista, Christine Jardine, és de Sud-àfrica i és llicenciada en ciències ambientals. Jardine estava absolutament sorpresa pel tracte proporcionat als manifestants i als propietaris. 'Se'ns treu del poble i controlats per la policia com si fossim delinqüents', ha lamentat la jove budista que ha afirmat que aquests comportaments 'no són propis de la democràcia' i que a al seu país les coses no es fan d'aquesta manera. 'Els europeus sempre s'enorgulleixen de ser d'on són, però us prometo que això a Àfrica no passaria', ha declarat. Els estudiants que s'han concentrat han aguantat pancartes amb lemes contra la MAT i han agraït el suport que els han donat els professors per tal de poder faltar a classe. 'Hem vingut a dir a aquesta gent que marxin, que a Santa Coloma no volem la MAT', ha afirmat un dels joves membres de l'Ateneu Salvatge, Marc Mas. En aquest municipi la línia té una longitud de 3,2 quilòmetres, afecta cinc parcel·les de quatre propietaris, s'hi col•locaran sis torres i es talaran 17.314 metres quadrats d'arbres. Punt i seguit Les expropiacions de Santa Coloma posen el punt i final a les trobades que la companyia ha tingut amb els propietaris afectats de Brunyola, Anglès, Osor, Sant Hilari, Bescanó i Santa Coloma al llarg de dues setmanes per signar les actes prèvies d'ocupació. Malgrat els assessors dels propietaris afirmen que cal una segona trobada per signar actes d'ocupació de les finques, és probable que la companyia comenci les obres sense aquest procediment perquè entén que el què s'ha signat ara ja dóna permís a entrar a les parcel·les per començar els treballs. S'obren, per tant, dos procediments paral·lels que són el de les obres i el de les negociacions dels afectats per aconseguir un millor preu pel terreny expropiat. La gran majoria dels propietaris no ha acceptat la proposta de Red Eléctrica.