Societat Civil Catalana ha celebrat aquest dimarts la conferència titulada 'Mirades andaluses a Catalunya' a la caseta que l'entitat té a la Fira d'Abril de Barcelona. Durant una hora, el vicepresident de l'associació, José Domingo, i el catedràtic d'història moderna de la Universidad de Córdoba, Manuel Peña Díaz, han mantingut una conversa sobre l'aportació andalusa a Catalunya en les últimes dècades, a nivell polític, social i econòmic.
En la seva intervenció, Peña Díaz ha lamentat que durant anys "no s'hagi reconegut la pluralitat cultural que hi ha a Catalunya" i que en els anys 80 va ser "un error" parlar del concepte "integració" en relació als andalusos que vivien a Catalunya, perquè "un ciutadà que viatja d'una ciutat a una altra que pertany al mateix Estat no se l'ha de considerar immigrant", un fet amb el qual coincideix José Domingo.
A més, el catedràtic de la Universitat de Córdoba considera que "no hi ha llengües pròpies enlloc" i, per tant, que "el català no és la llengua pròpia a Catalunya". En aquest sentit, ha fet especial èmfasi que "des de fa anys, a nivell laboral, per tenir un incentiu econòmic era necessari un cert domini del català".
D'altra banda, ha recordat que entre els anys 50 i 70 va arribar aproximadament un milió d'andalusos a Catalunya i que en aquella època, és a dir, "durant el franquisme, els andalusos érem ciutadans de segona", perquè el poder "el tenien els catalans ". Fins i tot, ha destacat que en els anys 50 "a tot aquell que arribava sense papers que acreditaven que tenia feina, el feien retornar a casa". Aquesta situació, "obligava a molta gent a tirar-se del tren abans d'arribar a l'estació de França i entrar a Barcelona caminant".
A la conferència hi ha assistit el president de Societat Civil Catalana, Mariano Gomà, i alguns membres de la Junta Directiva de l'entitat i representants polítics com el portaveu de Ciutadans a L'Hospitalet, Miguel García, i el diputat de la formació taronja al Parlament de Catalunya, Martín Barra.
Autor: Redacció