*Àngel de Vega/Portbou L’energumen s’ha fet famós. Sense voler-ho, això sí, perquè no sabia que una càmera de seguretat l’estava gravant. I tanmateix, coses de la vida dels energúmens, l’energumen ara és conegut a tot l’Estat espanyol. És gairebé tan famós com l’home elefant ho va ser en seu temps. És un monstre de fira i a més se’l pot veure de franc a la televisió. Des que vaig veure les imatges que tinc una sensació estranya, barreja de repugnància i d’astorament. És com si una realitat horrible fins ara amagada, i per tant desconeguda, hagués esclatat de sobte amb un simple estirament de tota la musculatura d’una cama esquerra d’energumen en direcció al rostre d’una noia equatoriana menor d’edat. Què ha passat aquí? L’energumen ha agredit algú abans? N’hi ha més com ell? Ha passat abans això (sense imatges de vídeo) i no s’ha denunciat per por a l’expulsió de la persona agredida? Caldria expulsar l’energumen del país? I si se’l pogués expulsar, a on caldria enviar-lo, a l’Antàrtic? Els pingüins i les foques que hi viuen es mereixen tenir un veí tan menyspreable, un energumen que es passa el dia etzibant puntades de peu a tort i a dret mentre parla pel mòbil? Ara bé, després de l’explosió sobtada de la realitat, arriba el moment de la reflexió. Aquí hem fracassat tots com a societat, perquè l’energumen no ha estat pas trobat per casualitat dins d’una selva tropical on ha sobreviscut miraculosament gràcies a un grup de primats. L’energumen a anat a escola, li han ensenyat a llegir, a escriure i a comptar. No sé si mai va aprovar cap assignatura. De fet, crec que ara això ja no cal per aconseguir un certificat d’estudis. Però, en tot cas, no es pot dir que sigui un “salvatge” en el sentit estricte i tradicional d’aquest mot. Crec que tot al contrari, perquè és un producte, o millor dit un subproducte de la nostra societat actual. És a dir, nosaltres què hem ensenyat a l’energumen com a societat? Algun valor en particular? Respecte pels altres potser? Com a molt, li hem venut el mòbil, la roba i les sabates que porta. Li hem ensenyat a saber diferenciar entre el bé i el mal? Sí, d’acord, sa mare el va abandonar de petit i segurament s’ha criat al carrer; però el que ha fet es diferencia gaire del que van fer dos nois de bona família fa pocs anys quan van calar foc a una sense sostre que dormia dins d’un caixer automàtic? Què estem ensenyant als nostres joves? Però, simultàniament a aquest fracàs monumental de la nostra societat a l’hora de formar persones amb uns valors mínims (com ara respecte pels altres i els seus drets), ens trobem amb uns resultats electorals a Suïssa que encenen tots els llums d’alarma. De sobte, el país més neutral, civilitzat, net i polit de la Vella Europa ha fet vencedor dels passats comicis un partit xenòfob. Res de sigles emmarcades pels colors nacionals, només la bandera i al damunt tres ovelles blanques una de les quals etziba una coça a una de negra fent-la fora del país. Alguna relació amb la “pota” esquerra de l’energumen? Au, setciències, explica’ns ara les raons de la puntada de peu majoritària i xenòfoba de l’electorat suís, una gent sempre tan civilitzada, neutral, neta i polida. D’acord, ho admeto, no puc. Els suissos han fet gairebé el mateix que l’energumen, però dins de l’ordre i de la llei, democràticament, civilitzadament, anant a votar. Els suissos que han votat el partit xenòfob són com les dues ovelles blanques que es miren com una altra de blanca com elles (la que manarà el ramat d’ovelles xenòfobes) etziba una coça a una de negra. Ells no han actuat directament, però han votat un partit xenòfob perquè faci gairebé el mateix que l’energumen; això sí, civilitzadament, legalment, amb la legitimitat que donen les urnes. Cal tenir present a més que aquestes dues realitats han esclatat enmig d’un llarg període econòmic favorable. Per tant, la pregunta que ara comença a fer por és què faran els energúmens i les “ovelles blanques xenòfobes” de Catalunya, d’Espanya i de la resta d’Europa quan s’acabi aquest llarg període econòmic favorable i comenci a faltar feina?