Notícies més llegides




Entrevistes


Girona

Joan Bagué: "Des del Senat farem micropolítica, la que reivindica els problemes de tots els ajuntaments gironins"

Entrevistes  -  15/06/2016  -  22:38

El senador de CDC assenyala que afronten el 26-J amb la voluntat d'obtenir tres diputats i tres representants a la cambra alta a la demarcació


Joan Bagué

Joan Bagué



Joan Bagué





El senador de Convergència Democràtica de Catalunya, Joan Bagué, tornarà a liderar la llista gironina del Senat de cara a les eleccions del proper 26 de juny. Ho farà amb l'objectiu de defensar les necessitats dels ajuntaments de la demarcació gironina a la cambra alta, un treball "petit i poc vistós" que ja ha dut a terme els darrers anys. Per a Bagué, la poca entesa de les formacions estatals a l'hora de crear un govern esdevé "una oportunitat" per poder subratllar i definir la posició majoritària que va obtenir el Parlament durant el 27-S. "Des del Senat, i també des del Congrés, el que fem és tirar endavant una defensa molt clara dels interessos generals de les comarques gironines", diu.

Tornem a les urnes després de només sis mesos. Hi arribeu cansats?
J. B. Des de Convergència entenem que el desacord entre els partits grans de l'Estat és una oportunitat per a nosaltres per subratllar i definir encara millor la posició majoritària que va obtenir el Parlament de Catalunya el 27-S. És precisament aquest mandat el que volem defensar a Madrid.

En clau electoral, quina ha de ser l'aspiració de Convergència a les comarques gironines?
J. B. Ens agradaria aconseguir tres diputats i tres senadors, sabem que és complicat, però hauríem de mirar d'assolir-ho. El tercer senador el vam perdre per 400 i pocs vots i hem de procurar recuperar-lo, mentre que el tercer diputat, si no el podem aconseguir, hem de lluitar per obtenir el segon amb una diferència molt àmplia i amb un percentatge de vot important.

El desgast del procés independentista us pot passar factura?
J. B. Vull pensar que el desgast l'hauria de patir aquell que el provoca, que en aquest cas és la CUP i la seva manera d'actuar. Nosaltres estem allunyats de la CUP, que no es presenta en aquestes eleccions, però sí que és cert que hi ha forces polítiques que aspiren i volen ocupar l'espai de la CUP. Això nosaltres no ho volem fer, ja que volem representar l'espai central de l'electorat que va votar pel 'sí' al setembre passat. És cert que tots aquests impediments dels darrers mesos poden arribar a cansar, però hem de tenir clar que és important votar cada vegada que en tenim l'ocasió.

Quines són les principals reivindicacions gironines que voleu tractar des del Senat?
J. B. Des del Senat, i també des del Congrés, el que fem és tirar endavant una defensa molt clara dels interessos generals de les comarques gironines. Això passa per reivindicar el que reivindica gairebé tothom, que s'acabi el desdoblament de la N-II, un tema en el que cal diferenciar els que en parlem i els que en parlen mentre han estat al Govern i no han fet res per solucionar-ho. Tant el PP com el PSOE han fet molt poca feina a favor del desdoblament, mentre que uns altres podem tenir el mal gust de boca perquè s'ha avançat poc però com a mínim tenim la tranquil·litat que hi hem batallat molt.

La N-II és una de les moltes lluites existents.
J. B. Exacte. Parlo de la N-II de la mateixa manera que ho podria fer de la supressió del pas a nivell de l'estació de Flaçà o molts altres temes que hi ha i que hi pot haver i que són interessos concrets de les comarques gironines. Des del Senat fem micropolítica, la que reivindica i segueix els problemes que hi ha als diferents ajuntaments: des del més petit fins al més gran, des del que té un problema amb la Llei de Costes fins el que té un conflicte amb la recuperació una antiga caserna de la Guàrdia Civil. Sense fer soroll, d'una manera molt discreta, defensem a peu de cavall tots aquests assumptes, i ho hem fet inclòs durant aquesta legislatura, que ha estat estranya i tècnicament fallida, però això no ens ha impedit continuar defensant els interessos de les nostres comarques.

Quins són els pilars de Convergència per a aquestes eleccions?
J. B. El programa és el de sempre, tot i que hi ha una diferència important que ja existeix des de les eleccions del 2012, quan es va fer una aposta clara per a la creació i l'assoliment de l'Estat propi. Després de tants intents per intentar reformar l'Estat hem arribat a la conclusió que aquest no vol ser reformat, i com que els catalans i gironins no som majoria per fer un canvi d'aquesta importància i tenim un Govern estatal que ens va en contra clarament, entenem que el que ens convé és l'Estat propi.

A banda d'això, el programa de Convergència és el de sempre. El que fomenta l'esperit emprenedor, el que creu en la cultura de l'esforç o el que considera que les subvencions són importants però encara ho és més la creació de feina i d'activitat econòmica. Parlem d'un programa que creu que la gent ha de tenir dret a triar centre escolar o que creu que es pot fer una fórmula mixta público-privada per gestionar la Sanitat o els Serveis Socials per tal d'optimitzar els recursos.
L'ideari és el de sempre, el que intenta que hi hagi menys pressió fiscal o que el cost de l'energia per a totes les empreses sigui menor. El que pretenem, en definitiva, és treballar per aconseguir millores en el dia a dia de la gent.

Què els hi diria a les persones que creuen que aquest treball a Madrid no concorda amb la 'desconnexió' catalana?
J. B. Que nosaltres fem això no vol dir que renunciem a res. El full de ruta i l'objectiu final de crear un Estat propi està molt clar, però el que hem de fer mentrestant és anar treballant perquè el dia a dia de la gent sigui el més confortable possible. Nosaltres defensem que totes aquestes coses petites, que poden ser poc vistoses, puguin progressar. Parlem, per exemple, que es pugui tirar endavant la rehabilitació de la casa natal de Salvador Dalí, que es pugui aconseguir alguna ajuda del Ministeri per solucionar les humitats de la cara nord de la Catedral, que es pugui vetllar pels passeigs de ronda de tots els municipis costaners o que es tiri endavant l'arxiu històric provincial després d'haver pogut acabar ja la biblioteca provincial.

Des d'una perspectiva global, tres de les quatre grans formacions ja han vetat l'opció d'un referèndum i Podem, que semblava ferm sobre aquest tema, mostra un discurs cada vegada més desinflat. Us sentiu més sols que mai?
J. B. Sí. Com a senador els he vist de prop i tinc molt poca fe que Podem mantingui la consulta en el seu programa. Una lectura és aquesta, que estem sols, però també n'hi ha una altra: quan Espanya va contra Catalunya el desenllaç és que es repeteixen eleccions, és a dir, el fet que ells ens bloquegin provoca que també acabin bloquejats.


Autor: J.N/ GN





Comentaris (0)


La finalitat d'aquest servei és sumar valor a les notes i establir un contacte més fluid amb els nostres lectors. Els comentaris han acotar al tema de discussió. S'apreciarà la brevetat i claredat dels textos, i el bon ús del llenguatge: les males paraules i els insults no seran publicats


Comentaris a Facebook


Traducir con Google Translate

Bandera Inglaterra Bandera de España Bandera de Catalunya Bandera de Francia

Canal motor
Farmacias
Cronicas del congreso
Perpignan la Rayonnante
Tecnologia

radio en directo Radio en directo

radio en directo Radio en directo (Deportivo)

Gastronomia I Classificats


Imatges del dia



Enlaces de interes

Opinió


alt - Alejandro Fernández

Carles Enric

Alejandro y el momento histórico

El Partido Popular ha elegido a Alejandro Fernández como su candidato para las próximas elecciones...


alt - El presidente del PP de Cataluña, Alejandro Fernández

Carles Enric

PP y Ciudadanos deben ir juntos en las elecciones

El abandono del PSOE a sus votantes para mantener a Pedro Sánchez deja a su candidatura en una posi...