Mia Corominas: "Estic convençut que els olotins participaran a la consulta del correbou"

La ciutat d'Olot es troba immersa des del passat dimecres i fins dimarts vinent, 7 de juny, en una consulta ciutadana de caràcter telemàtic que ha de servir per decidir si els veïns volen continuar celebrant els correbous. Aprofitant aquest escenari, els 29.068 olotins de més de 16 anys cridats a la consulta també poden donar la seva opinió al voltant de la futura variant, que poden definir-la, o no, com una obra "urgent i prioritària". Aquesta votació popular, que s'ha d'executar necessàriament des de la pàgina web de l'Ajuntament, no serà l'única que es desenvolupi enguany, ja que la concreció urbanística del nou Firal també s'aferra, en bona part, a les opinions dels ciutadans. "Qui vulgui participar serà benvingut i que no ho faci delega la seva responsabilitat als qui van votar. Tothom ho ha de tenir clar: qui no vota està deixant que altres persones decideixin per ell", explica l'alcalde de la capital garrotxina, Josep Maria Corominas.

Té la sensació que els olotins conceben les consultes ciutadanes com un veritable motor de canvi?
Josep Maria Corominas. En el nostre pla de govern la participació és un dels eixos que volem potenciar i la consulta n'ha de ser una de les eines importants. Hem començat amb un pla que és bastant potent -la consulta en relació al correbou i a la variant i a partir de la tardor la consulta del Firal- i també tenim voluntat que una part del pressupost pugui ser escollit a través d'una consulta en relació a projectes de barri. Cridar la gent perquè ens doni la seva opinió ho volem fer repetidament. Quin és l'únic risc que això pot tenir? Que hi participi poca gent, però jo estic convençut que els olotins hi participaran i, per tant, nosaltres seguirem treballant en aquesta línia.

Estimeu algun percentatge de participació concret?
J.M.C. No. Qui vulgui participar serà benvingut i que no ho faci delega la seva responsabilitat als qui van votar. Tothom ho ha de tenir clar: qui no vota està deixant que altres persones decideixin per ell.

Olot ha de deixar d'organitzar el correbou?
J.M.C. En el cas de l'alcalde sóc neutral i en el cas d'en Mia Corominas dic que sí.

L'altre tema candent és la variant, que els ciutadans han de decidir si és 'urgent' i 'prioritària'.
J.M.C. Si hagués trobat algun qualificatiu més contundent per dir que aquesta obra s'ha de fer ja l'hauria afegit, ja que el que volem expressar és que necessitem la variant ja, no podem esperar més temps. Necessitem fer evident al Govern, a totes les institucions i àmbits, que la ciutat d'Olot necessita una infraestructura imprescindible per a la seguretat i l'efectivitat del trànsit. És prioritària perquè de totes les obres que s'han de fer aquesta ha d'estar entre les que es troben a dalt de tot de l'escalafó i, d'altra banda, és urgent perquè el seu inici ha de ser immediat.

La Generalitat aquest no hi posa diners. Cap on s'encamina el finançament?
J.M.C. Els pressupostos encara no estan aprovats, tot i que és veritat que en la proposta de pressupostos no hi ha res. Jo hi continuo treballant i tinc plena confiança amb el que va dir el conseller Rull, que entén perfectament que hi ha un risc de col·lapse del trànsit en aquesta zona i que de seguida que pugui posarà partides.

S'esperava més consens entre els diferents agents involucrats?
J.M.C. La meva sensació és que ja hi ha molt consens. Sempre hi ha veus dissonants com passa a qualsevol projecte, però crec que han d'existir i són bones perquè ajuden a la reflexió. Repeteixo: hi ha molt consens a tota la ciutat i fins i tot n'hi ha al voltant de com ha de ser la via. Que a nivell polític ens hàgim pogut posar d'acord amb Les Preses i la Vall d'en Bas ajuda i espero poder trobar aviat una solució pel tema de l'Hostal del Sol, la qual cosa ens permetrà anar tots junts a favor d'un traçat unitari i transmetre que a casa nostra tots estem d'acord en el projecte i en la necessitat de tirar-lo endavant.

Nota una certa desesperança entre la gent quan es parla d'aquesta obra eterna?
J.M.C. No, el que noto és que hi ha la sensació que la gent n'està tipa. En parlem des de fa molts anys i ja s'han fet totes les reflexions, ara el que toca és solucionar-ho d'una manera o altra. Cal passar a l'acció, més debat no és necessari ni convenient.

Un altre procés participatiu és el del Firal. A finals de maig va acabar la primera fase, la d'escoltar la veu ciutadana.
J.M.C. Sí, ha estat una fase d'asseure'ns amb la gent, d'escoltar què diu i de fer i rebre propostes sobre conceptes bàsics com per exemple què passa amb la circulació, amb el mercat dels dilluns o amb els arbres, per exemple. Considero que ha estat un bon punt de partida, hi ha participat gent i tindrem unes conclusions ben fonamentades.

I després de l'estiu, la següent fase.
J.M.C. Sí, a partir d'aquí entrem en una segona fase que és la selecció dels arquitectes que han de dissenyar el projecte, que ho farem també a través d'un concurs que s'aprovarà aquest dijous o el vinent a la Junta de Govern local. De moment, farem una selecció mitjançant un barem en el qual el currículum pesarà bastant i on hi haurà un sistema objectiu per valorar quins són els arquitectes que considerem més idonis per desenvolupar el projecte. De tots ells en seleccionarem tres i els demanarem que facin un dibuix, que expressin gràficament la idea que puguin tenir, i a partir d'aquí celebrarem el segon procés participatiu en què els ciutadans d'Olot hauran d'escollir quin dels projectes els agrada més. Amb la decisió presa, que es durà a terme juntament amb criteris tècnics, tirarem endavant el projecte constructiu ja definitiu de com ha de ser el Firal. Calculo que durant el primer semestre de 2017 hi haurà el plec de clàusules per a qui vulgui construir-ho, la licitació i l'adjudicació, i per tant espero que durant el 2017 s'hi puguin veure persones i màquines treballant-hi. El projecte s'executarà en un any o un any i escaig, per la qual cosa entenc que durant el segon semestre del 2018 tindrem el Firal nou a disposició de tots els ciutadans.

Com és el Firal que visualitza l'alcalde?
J.M.C. Voldria diverses coses: una, que fos del gust de tots els olotins; la segona, que tingués molt en compte els efectes pràctics, que fos un lloc on hi hagués molta convivència, activitat i vida; i la tercera, que es convertís en un indret que cridés l'atenció als ciutadans de fora d'Olot, que vingués gent a veure-ho i que fos una obra emblemàtica a nivell de país que ajudés a dinamitzar la ciutat.

Parlem d'una altra eina d'interacció entre l'Administració i els veïns, la Ciutat dels Detalls. Com valora la seva evolució?
J.M.C. L'objectiu era establir un canal de comunicació fàcil i ràpid entre els ciutadans i l'Ajuntament per tal que ens ajudessin a detectar les deficiències que hi ha a tots els racons de la ciutat, que n'hi ha moltes i sempre n'hi haurà. Abans ja hi havia eines en aquest sentit, però amb la Ciutat dels Detalls ho controlem més ordenadament i des d'un punt de vista informàtic. És una molt bona eina de gestió i la gent s'ho ha agafat com una mesura bona, n'estem contents.

Si ens endinsem a l'òrgan de govern, quina valoració en fa d'aquest primer any de mandat juntament amb el PSC?
J.M.C. La valoració com a equip de Govern amb el PSC és positiva, hem format un equip estable i això era molt important. Hem estat capaços d'assentar-nos i d'arribar a acords, considero que som un bon equip, que la ciutat millora i que complim amb els nostres compromisos electorals: el tema de la participació n'era un, però ara d'aquí pocs dies adjudicarem les obres del camp de futbol, posarem en marxa el Firal, continuem tenint una programació cultural i promocional potent o reobrirem la llar d'infants de Sant Miquel, per exemple.

Estem parlant d'uns pressupostos moderadament optimistes?
J.M.C. El pressupost està molt ajustat perquè continuem intentant complir amb el nostre compromís de no pujar la pressió fiscal als ciutadans, el que passa és que després de quatre anys d'anar deixant el deute d'una forma sistemàtica i per una quantitat molt significativa ens ha permès tenir un petit marge per demanar més crèdit. D'aquí ve aquest crèdit de 4,5 milions que, tenint en compte que tornem a ritme d'una mica més de dos milions cada any, en dos anys haurem tornat a baixar aquests 4,5 milions i això potser ens donarà l'oportunitat de poder tornar anar a crèdit. El que volem és finançar les inversions a crèdit i per això ens podem plantejar camps de futbol o el Firal, en canvi el mandat passat vam poder fer una gran inversió, la Plaça Mercat, perquè hi havia una aportació privada molt important.

Parla dels camps de futbol. L'inici de les obres de la ciutat esportiva del Morrot ja truquen a la porta, oi?
J.M.C. D'aquí quatre dies ja es podran veure les màquines. Quedarà molt bé, hi haurà dos camps de futbol -un dels quals de mides grans i un altre més petit, tots dos es podran desdoblar en camps de futbol-7-, vestidors, serveis, il·luminació i gestió directa per part de l'Ajuntament: probablement hi haurà un conserge i organitzarem els horaris dels clubs tenint en compte criteris competitius, educatius i d'edat. Crec que amb aquesta ciutat esportiva haurem donat una empenta molt important en tot el que està relacionat amb les infraestructures de futbol base, que era un dels nostres compromisos electorals.

I de l'esport a la sanitat. Quin és el calendari d'actuació previst en la reforma de l'antic hospital de Sant Jaume.
J.M.C. No és una obra que puguem assumir nosaltres sols. He parlat amb diverses institucions i la mateixa Fundació Hospital Sant Jaume està disposada a assumir una part d'aquesta inversió. Ja tenim l'avantprojecte i tot el que es vol fer està molt definit, la idea seria que durant aquest any es pogués començar i es pogués veure una primera fase en marxa. Però insisteixo, nosaltres sols no ho podem assumir, també ens agradaria que es recuperés la capacitat inversora de la Generalitat o d'altres administracions, portem anys sense Pla únic d'obres i serveis i tot s'ha d'agafar purament del pressupost municipal i d'inversions.

Parlant d'avantprojectes, sobre la taula també hi ha el del Centre dels Volcans.
J.M.C. Aquest projecte va lligat amb un programa d'ajudes europees per innovar, promocionar la creació de riquesa i afavorir els territoris. En aquesta línia, a la comarca de la Garrotxa i a la ciutat d'Olot tenim molts volcans i els hem de posar en joc com a atractiu turístic, per la qual cosa desenvolupem el projecte Centre els Volcans amb la voluntat d'avançar en el coneixement del vulcanisme i de la comarca. Més que un projecte, el que tenim és una documentació que ens ha de servir per demanar una ajuda. Complim estrictament amb els objectius que ens demanen per poder-hi concursar, competirem amb altres ciutats i a nivell europeu i de la Generalitat acabaran decidint si ens ajuden o no: si ho fan, nosaltres hi serem, si això no és possible i ho hem d'assumir tot sols, tindrem un projecte molt ben estructurat guardat per quan les circumstàncies econòmiques ens ho permetin.

Es preveuen més accions en el Nucli Antic després del recent esfondrament d'un teulat d'un edifici en ruïnes?
J.M.C. Sempre pensem en el Nucli Antic. Ja s'han fet accions molt importants previstes en el Pla de Barris i tornarem a fer més actuacions d'una forma ordenada i planificada, més enllà d'atendre els incidents puntuals que hi puguin passar. Arran de l'amenaça del teulat hem posat en marxa una inspecció: hem reclamat a la Generalitat que ens faci arribar les fitxes tècniques dels immobles i hem buscat una persona que valori els edificis. A partir d'aquí crec que serem capaços d'estructurar un pla específic pel barri per saber cap a on volem anar, sempre a un ritme sostingut, d'any a any. A més, creiem que en aquesta zona del Nucli Antic el que s'ha de fer és portar-hi vida, aprofitar la plaça del Carme, l'Escola d'Art i d'altres actius per intentar regenerar l'espai i recuperar l'estímul perquè la gent hi vulgui anar a viure.

Olot és referent en la reducció de l'atur a la demarcació, però aquest continua essent un problema latent. Quines accions teniu previstes en aquest àmbit?
J.M.C. Les dades de l'atur a la comarca de la Garrotxa i a la ciutat d'Olot són boníssimes i l'evolució de la feina també. Algunes empreses em comencen a dir que tenen dificultats per trobar determinats treballadors qualificats, la qual cosa reforça la idea que hi ha feina i possibilitats de trobar-ne. Però això no vol dir que hàgim afluixat des de Serveis Socials, nosaltres continuem dotant-los econòmicament, augmentem la partida i quan hi ha emergències socials busquem els diners d'on sigui per ajudar als que pateixen. És impossible solucionar tots els casos, tant de bo això no fos així, però treballem i anem solucionant cas a cas els problemes que hi pugin haver. Sense anar més lluny, ara mateix hem comprat 13 pisos, més 15 de la Generalitat, que es gestionen des de l'Oficina d'Habitatge per donar sortida a determinats col·lectius, des de persones en situacions econòmiques precàries fins a joves que necessiten un lloguer social per independitzar-se. Pensem en una política d'habitatge global.

En l'àmbit comercial, l'objectiu passa per combinar l'aparició de franquícies i grans botigues amb els locals de tota la vida?
J.M.C. Jo crec que els propis comerciants ja han anat entenent que hi ha determinades marques que estan a l'imaginari de tothom i que ens ajuden a atreure gent cap aquí. Així doncs, en un costat hi ha el comerç tradicional amb les seves característiques de proximitat, qualitat i tracte personalitzat, i en l'altre trobem aquestes grans marques que fan que la pròpia gent de la ciutat no marxi a fora i es quedi aquí i al revés, que la gent de fora vulgui venir a Olot. No hem de pensar en una ciutat amb ciutadans presoners, sinó que cadascú és lliure i tothom ha de lluitar per atreure clients. Ahir mateix vam inaugurar una botiga Abacus, que juntament amb grans companyies com Mercadona o Mango confirma que abans hi havia molta gent que anava a ciutats de l'entorn per comprar en aquestes marques concretes, per la qual cosa, si ara les tenim a casa nostra, els usuaris poden passar per davant d'altres botigues i incrementar encara és el ritme comercial.

Acabem. La decisió de posar punt i final a la seva trajectòria com a alcalde d'Olot es manté ferma?
J.M.C. Sí, la decisió és clara. Ser alcalde d'Olot és un gran honor i m'agrada moltíssim, però crec que vuit anys de mandat més quatre anys en l'oposició és més que suficient. Deixarem una bona alternativa per mantenir la línia de treball que estem portant i l'equip que aquests anys ha estat gestionant la ciutat continuarà, però jo com a alcalde tinc molt clar que no em tornaré a presentar.

Autor: J.N/ GN