Reconeixements honorífics per a ex-honorables.

Aquest precedent que ha creat el govern de la Generalitat encapçalat per el molt benvolgut català nascut a la província de Córdoba Sr. “ Josep” Montilla, crec que si fem una reflexió intentant esbrinar si aquest reconeixement mostrat als ex-predients institucionals podrien esdevenir discriminatoris vers als seus antecessors a títol pòstum , com també vers a aquelles persones que en diferents institucions o empreses que han participat i col·laborat a l’èxit o al fracàs dels “ honorats “, i al desenvolupament de la nostre “Nació, que es Catalunya”, podria esdevenir polèmic. Personalment , no comparteixo , o més ben dit , que en discrepo d’aquests simbolismes de reconeixement ,que al cap i la fi s’atorga per allò que els personatges ja n’havien acceptat la responsabilitat i la obligació de intentar fer alguna gestió positiva en favor del nostre país i dels catalans , i que no sempre a sigut positiu , amb retribucions que mai ningú sabrà la veritat del rendiment de la seua dedicació a la política .Emprant aquests paràmetres de “ dedicació, constància , valoració, sentiments, esperit, intel·ligència, catalanitat, i tot un reguitzell de raons” crec que n’hi ha molta de gent en aquests moments que pot estar pensant , si algun dia podrà gaudir d’aquest privilegi. Quelcom operari de qualsevol empresa ,( i que la majoria no arriben a ser “mileuristes”), els honors estan inclosos en la nòmina , i em repugna aquesta manifestació discriminatòria , i mes quan es continua percebent un sou que es reserva la seua publicació. Segons s’en desprèn del discurs del S. Jordi Pujol , “l’ara no toca”, ja a prescrit , i ja a arribat l’hora de l’ara si toca”; aquesta política d’anar a remolc durant vint-i-tres anys, de ben segur que fou fructífera per un sector de catalans , però per la majoria podria haver anat molt millor si s’hagués escoltat la veu de “tots” els catalans.