El president de l'Associació de Defensa Vegetal de l'Arròs de Pals, Josep Pericai, ha explicat que els productors d'arròs de Pals i Castelló d'Empúries esperen igualar la collita de l'any passat en pes –el 2006 es van recollir 6.000 tones d'arròs, aproximadament- i en qualitat. Pericai ha explicat, però, que el mal temps que ha fet durant el mes d'agost retardarà la recol·lecció fins als primers dies d'octubre –normalment es recull el gra a finals de setembre- perquè el gra ha trigat més a madurar. Per contra, aquest allargament del procés de maduració farà que l'arròs tingui una elevada qualitat, segons ha explicat el president de l'Associació. Pericai ha reiterat les queixes dels productors del sector, que reclamen més inversió del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) per garantir un cabal d'aigua estable que no posi en perill les collites i també per lluitar contra les plagues que afecten el cultiu, sobretot el fong de la piriculària, els crancs americans i els ànecs. Pericai ha reiterat les queixes dels productors del sector, que reclamen més inversió del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) per garantir un cabal d'aigua estable que no posi en perill les collites i també per lluitar contra les plagues que afecten el cultiu, sobretot el fong de la piriculària, els crancs americans i els ànecs. Pericai ha indicat que es fan tractaments dues o tres vegades l'any per acabar amb les plagues d'insectes i fongs, però que cada vegada hi ha un control més fort sobre els productes fitosanitaris que s'usen per matar els insectes que provoca que l'eliminació no es pugui fer de manera dràstica. Malgrat tot, el que més preocupa als productors són espècies invasores com el cranc americà i també els ànecs que cada vegada són més presents als camps d'arròs de l'Empordà. Segons ha explicat Pericai, aquesta espècies de cranc destrueixen infraestructures de rec com canals i comportes perquè fan nombrosos forats al terra i comporta que es perdin 'quantitats importants' d'aigua. Per altra banda, l'ànec ataca directament el cultiu tant durant el període de sembra, com el de recol·lecció. El president de l'associació ha explicat que han fet diverses queixes als departaments d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural i també a Medi Ambient, però que 'tenen dificultats' per trobar una solució en tractar-se d'espècies cinegètiques que depenen dels vedats de caça. Pel que fa a la recollida del cereal, Pericai ha dit que també els preocupa haver de retardar la recol·lecció perquè l'octubre és un mes plujós i si cau massa aigua o pedrega el gra pot perdre qualitat. Malgrat tot, ha indicat que els dies assolellats d'aquest mes de setembre estan ajudant a madurar lentament l'arròs i que això és 'sinònim de qualitat'. Denominació d'Origen Un cop es reculli el gra en els deu o dotze dies de collita, la gran part d'aquest es vendrà a empreses del delta de l'Ebre, ja que a Pals no hi ha infraestructura per assecar i emmagatzemar una quantitat tan important d'arròs. Al municipi només hi ha dos molins, el de l'Estany que asseca el gra al sol, i el Molí de Pals, que té una maquinària antiga que li serveix només per tractar la seva pròpia collita. Per això, els arrossaires de l'Empordà estan treballant per obtenir la Denominació d'Origen Arròs de Pals per tal que el producte sigui reconegut i l'origen no es perdi en vendre'l a altres zones de Catalunya o Espanya. Malgrat els passos que es van fent, Pericai ha reconegut que el camí pot ser llarg ja que a Pals hi ha una manca d'infraestructures. 'Tenir tota la maquinària per poder assecar i tractar tot el que es recull en deu dies val molts diners i aquí no estem encara preparats', ha manifestat. No obstant això, Pericai s'ha mostrat optimista quant al preu de venda, ja que a importants zones productores de l'estat espanyol, com és la zona de Sevilla, s'ha recollit la meitat d'altres anys a causa de la sequera. A les comarques gironines hi ha 23 productors d'arròs, concentrats a la zona de Pals –on es cultiven prop de 600 hectàrees- i també a Castelló d'Empúries, amb 180 hectàrees cultivades més.