“Han pensat que amb reunions de despatx s'arreglaria i això avui només té una solució, les urnes”

L'alcalde de Besalú, Lluís Guinó, és el número 7 a la llista de Junts pel Sí a Girona. Destaca la participació ciutadana i la il·lusió de la societat en les eleccions de diumenge i remarca que un bon resultat de la candidatura que encapçala Raul Romeva permetria empendre el camí a la independència. En cas contrari, assegura que “quedar-se com ara serà empitjorar claríssimament”.

Per què són especials les eleccions del 27S?

En primer lloc, perquè es fan eleccions perquè l'Estat espanyol no va permetre que Catalunya desenvolupés un referèndum sobre el seu futur polític. En segon lloc, perquè en ser una alternativa al referèndum, l'eix estratègic dels comicis és el sí o el no a la independència. I en tercer lloc, perquè Catalunya es troba des d'una perspectiva històrica en una cruïlla, en un temps nou i unes circumstàncies úniques. Però fonamentalment, que siguin unes eleccions extraordinàries no és tant una qüestió plantejada des de Catalunya, clarament l'origen del problema rau en l'actitud de l'estat espanyol.

Una altra de les particularitats d'aquestes eleccions és la composició de la llista de Junts pel Sí, amb gent de la societat civil i de diversos partits.

Coincideix plenament amb el concepte d'extraordinari. És una campanya extraordinària, amb una participació molt activa, en què els polítics hem aconseguit superar les sigles dels partits i hem incorporat gent de la societat civil; en concret, en el cas de Girona, de la cultura, amb en Lluís Llach, i de l'esport, amb l'Anna Caula.

És una campanya diferent de les altres que has viscut fins ara?

Absolutament. La participació activa i la il·lusió que transmet la gent que assisteix als actes fa que aquestes eleccions siguin especials. Jo sóc dels que veuen amb molts bons ulls aquesta participació de la societat civil en uns moments que era absolutament indispensable que la política i la ciutadania es trobessin més sovint que no cada quatre anys a les eleccions.

L'altre bloc, en canvi, ha optat per una estratègia diferent.

És un joc de despropòsits. El president Rajoy ha tingut dubtes i certament desconeix alguns dels articles de la Constitució espanyola que ell utilitza habitualment per injuriar el procés sobiranista de Catalunya. Ha quedat en evidència que la desconeix en elements que són bàsics i fonamentals, com la nacionalitat espanyola. I no només el president del govern, sinó el manifest de la banca, el corralito, les pensions... fins i tot hi han posat el Barça, en tota aquesta campanya. Realment sobta el desconeixement de què passa a Catalunya, no només en els darrers dies, sinó que porten cinc anys desorientats... el que sobta és que no hi hagi persones que hagin donat a conèixer allò que estava succeint. Més que res, perquè ja ho explica de vegades el president Mas, aquesta mobilització és completament cívica, neix de baix cap a dalt, i no s'han adonat que no ho solucionen en els límits dels partits polítics. Jo crec que inicialment es pensaven que era una qüestió que el sistema de partits sorgit el 78 seria capaç de canalitzar, però això va més enllà de les postures dels partits. Han pensat que amb reunions de despatx s'acabaria arreglant i això avui només té una solució, les urnes.

Troba que ha faltat un argumentari en positiu al bloc del no? Subratllant els avantatges de continuar a Espanya?

Queden pràcticament 72 hores de campanya electoral i no hem sentit arguments estrictes, que serien legítims, en el sentit de dir "escolta, necessitem Catalunya a Espanya per aquests motius". Serien coherents perquè estem en unes eleccions. La reacció ha estat la contrària. És que si un fa una repassada d'aquests dies de campanya i mira quins arguments han donat els unionistes per intentar seduir els pocs catalans indecisos que hi ha, és obvi que no n'hi ha. L'estratègia ha estat l'estirabot, una utilització dels mitjans de comunicació de manera barroera. El 27 sabrem el resultat d'aquests arguments i d'aquesta estratègia. Jo demanaria a la gent que reflexionés entre aquests arguments i la proposta propositiva de Junts pel Sí, que és la candidatura que té la necessitat de tenir un resultat bo.

Quin seria aquest bon resultat?

A nosaltres els 68 escons ens farien molta il·lusió perquè ens permetrien tirar endavant la ruta cap a la independència i obtenir la majoria absoluta. Si no és així, no hi ha cap inconvenient amb compartir la línia estratègica del camí cap a la independència amb la CUP, que és l'altre partit que aposta clarament per aquesta situació, i intentar que entre els dos arribem als 75 diputats, que també seria una bona opció.

I el resultat l'hem de comptar en escons i no en vots?

Sembla que les enquestes confirmen que Junts pel Sí guanyarà en escons i que la segona força es quedarà a pràcticament tres vegades menys diputats, però el tema dels vots o els escons evidentment a mi em preocupa. Qui ha obligat que siguin unes eleccions formals al Parlament ha estat l'Estat, i per tant, es comptaran escons, com en totes les eleccions. Però certament el contingut polític va més enllà d'unes eleccions autonòmiques, són clarament un plebiscit a l'actitud de l'Estat respecte a Catalunya. Serà una bona pedra de toc per saber on està Catalunya avui sobre el procés independentista; després de tantes manifestacions en els darrers cinc anys, ha arribat el moment de comptar-nos. Té aquesta doble lectura, el resultat: si no guanyem per vots, la lectura de l'Estat espanyol serà previsible, però crec que el país ha d'intentar veure fins a quin punt aquests resultats legitimen la proposta d'un estat nou per Catalunya. I això també s'ha de fer en vistes a la comunitat internacional, que és qui finalment donarà el reconeixement a Catalunya com un nou estat europeu.

En cas que les urnes diguin que sí, què ha de passar a partir del dia 28?

S'ha de complir la ruta dissenyada per Junts pel Sí i que són estacions per aconseguir que Catalunya sigui un nou estat d'Europa. En primer lloc hi haurà d'haver una declaració institucional del Parlament de Catalunya d'acord amb els resultats electorals; s'haurà d'elegir un president, que amb tota seguretat serà Mas per l'acord inicial que hi ha de Junts pel Sí; el president farà un govern amb tota la normalitat, perquè som dels que pensem, a diferència del que ens retreuen, que el 28 s'ha de governar amb normalitat aquest país més enllà del procés sobiranista, i a partir d'aquí, acabar de bastir les estructures d'estat que ja estan definides. Bastir-les vol dir actuar d'acord amb els documents del Consell Assessor per la Transició Nacional, que són molt clars i que afecten qüestions fiscals, d'infraestructures... I en principi, després de 18 mesos de procés constituent, hi haurà unes noves eleccions. Això només en el supòsit que Junts pel Sí tingui un bon resultat.

I en cas que no?

Si la majoria de ciutadania es manifesta clarament a les urnes per seguir igual que ara, el que nosaltres ens temem és que quedar-se com ara serà empitjorar claríssimament. La única opció de millora que avui té el país, no només des del punt de vista polític sinó també social, de competències i de beneficis per la ciutadania, és votar per Junts pel Sí. Per això demano novament que la ciutadania pensi què suposa votar no i que Junts pel Sí no obtingui una majoria suficient: suposa tirar endarrere, unnou procés de recentralització i els que pensin que les eleccions del desembre poden resoldre quelcom a Catalunya... fa 35 anys que s'hauria d'haver resolt, i l'esperança només té un nom, Junts pel Sí.

Autor: A.C/GN