L’acord assolit pels eurodiputats i el Consell de Ministres en les primeres hores del matí de dijous –després d’una llarga nit de negociacions- implica que l'arquitectura del Pla Juncker, el Fons Europeu d’Inversions Estratègiques (EFSI) que ha de mobilitzar fins a 315 mil milions d'inversions públiques i privades en l'economia real entre 2015 i 2017, està a punt per ser sotmesa a votació del Parlament Europeu el proper 24 de juny. D’aquesta manera, a l’estiu ja podrà començar el programa d'inversions orientat a impulsar el creixement i la generació d’ocupació.

Ernest Maragall, eurodiputat per ERC/Moviment d’Esquerres i membre de la comissió parlamentària que ha negociat el projecte amb la CE i el Consell, celebra l’acord finalment assolit, tot i les retallades a les propostes presentades pel seu grup (Verds/ALE) "Malgrat que no recull al 100% les nostres propostes, en el sentit de dotar-lo d’uns objectius més concrets, tanca la negociació i posa a l’abast dels inversors un bon instrument” ha declarat.

L’europarlamentari català s’ha mostrat especialment satisfet pel fet que la seva proposta perquè entitats com l’Institut Català de Finances (ICF) puguin ser partners del Fons Europeu d’Inversions Estratègiques hagi estat inclosa en la versió final de l’acord. El gestor principal de l'EFSI serà el Banc Europeu d'Inversions (BEI) que tancarà acords amb la banca dels diferents estats per a la captació de projectes i la distribució dels fons. En aquest sentit, l'eurodiputat Maragall ha aconseguit incloure una esmena segons la qual tindran la consideració de bancs nacionals totes aquelles institucions financeres i de promoció econòmica que tinguin un mandat públic, ja sigui en l'àmbit estatal, regional o local; una precisió que obre la porta a institucions com l'ICF per tal que puguin participar en l'EFSI mitjançant la gestió de subplataformes específiques d'inversió.

Segons Maragall, "Tindria tot el sentit que l'ICF posés en marxa immediatament, plataformes d'inversió específiques per a PIME's, projectes d'eficiència energètica i de valorització tecnològica; és a dir, per a projectes amb capacitat de transformar el nostre teixit productiu".

Altres propostes presentades per Maragall, que ha format part de l'equip negociador en nom del Parlament europeu, no han tingut tant d'èxit; en general, aquelles orientades a fixar uns objectius concrets en termes de tipologia de projectes. "Al final, estem més aviat parlant d'un instrument per impulsar la inversió que d'un veritable pla", diu Maragall, “ara que els projectes siguin veritablement bons i orientats a la generació d'ocupació sostenible dependrà dels estats i dels promotors privats. Tant de bo que aquesta vegada no torni a haver-hi projectes tipus Castor o d'infraestructures inútils".

En les negociacions, els representants del Parlament han aconseguit reduir les retallades en els programes d'investigació i innovació de la UE Horitzó 2020 i Connectar Europa (CEF, que vincula energia, transport a Europa i xarxes digitals). També s’han assegurat que el Pla creï un mecanisme de finançament estable per reduir la bretxa d'inversió a Europa.