El passat 27 de març, dia Internacional del Teatre, una data no més rellevant que d'altres per celebrar que el teatre forma part de les nostres vides, que subsisteix amb àrdues dificultats a la injusta gestió política i econòmica dels recursos destinats a la cultura. La crisi de valors que pateix la nostra societat envaeix els teatres i desmereix la professió de l'actor, una de les més remotes que ha aconseguit perviure amb el pas dels segles.
Al teatre hem experimentat les emocions més primitives i humanes: dalt dels escenaris hem vist grans històries, hem plorat, rigut i, fins i tot, han despertat en nosaltres el rebuig o l'admiració d'aquells que s'exposen a la interpretació d'un text. El teatre serveix per donar llum a la paraula atorgant-li la màgica experiència del moment únic i efímer. El text esdevé el canal per transmetre a l'espectador l'acte sublim i plaent de les experiències dels personatges. Un aparador de les més dèspotes accions humanes però també per mostrar la bellesa de l'art més pur, un art necessari per recordar-nos que la humanitat és producte del seu passat, un passat que s'ha nodrit del teatre i l'ha mantingut amb cura perquè el puguem seguir gaudint des de la seva essència. El teatre, en definitiva, traça un recorregut per mostrar-nos la convulsió històrica de cada moment, un mirall des d'on ens hi hem vist reflectits, que ens defineix i ens manté més vius que mai.
Autor: Albert Caño Franch/GN
Radio en directo
