El cos sense vida de Lluís Maria Xirinacs va ser trobat el dissabte en una zona boscosa del Ripollés (Girona) pels Mossos d'Esquadra segons informa AFP, que van confirmar que l'exsenador i ex-sacerdot, de 75 anys, es va suïcidar. El també escriptor es va acomiadar en una carta, titulada 'Acte de sobirania', en la qual afirmava haver viscut "esclau" en una nació "ocupada" per Espanya i altres països, amb uns líders caracteritzats per la "covardia", situació que defineix com "una vergonya de la humanitat i de l'univers". "Una nació mai serà lliure si els seus fills no volen arriscar la seva vida en el seu alliberament i defensa", diu, desitjant que Catalunya "es converteix en sobirana absoluta". "Ells han perdut un esclau i ella és un poc més lliure perquè jo estic en vosaltres, amics!", afegix. Nascut a Barcelona en 1932, es va ordenar sacerdot als 22 anys. ALS 34, es va fer cèlebre per una llarga vaga de fam per a protestar per la vinculació Església-Estat. En la dècada dels seixanta va protagonitzar altres cinc protestes d'aquest tipus, va ser un dels promotors de la Assemblea de Catalunya i va ser empresonat dues vegades durant el règim franquista, en 1972 i entre 1974 i 1975. De 1975 a 1977 va ser candidat al Premi Nobel de la Pau. En 1977 va ser triat senador per Barcelona i va arribar a ser el més votat d'Espanya, amb mig milió de sufragis. La seva trajectòria política, que va abandonar al començament dels vuitanta, es va caracteritzar per la defensa de la independència de Catalunya. En els anys noranta, va abandonar el sacerdocio. Fa tres anys, l'Audiència Nacional va condemnar a Xirinacs a dos anys de presó per un discurs pronunciat el 11 de setembre de 2002 en el qual es va declarar amic d'ETA i de Batasuna. No obstant això, va ser posat en llibertat per la seva avançada edat i la seva delicada salut. Actualment, Xirinacs treballava en la Fundació Randa, sorgida de la fusió entre la Fundació Tercera Via, que ell mateix va impulsar, i l'Escola d'Estudis Polítics Randa.